Cerca de crítiques

Enquesta

No al No

Carles Santos reivindica els anys 70 amb 'No al no' al Lliure

4/5/2003 |

 

El pianista de Vinaròs Carles Santos presenta el seu segon recital després de l'èxit de crítica que va aconseguir la setmana passada amb aquest mateix programa, que porta per títol No al no. És un encàrrec del Festival d'Edimburg, on va estrenar aquesta peça, de gran intensitat, l'estiu passat. La sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, que ell mateix va inaugurar amb l'espectacle L'adéu de Lucrècia Borgia, tornarà a ser l'escenari de la seva creativitat. "El piano és perillós perquè té moltes tecles", afirma entre rialles Santos, inspirat inventor de creacions singulars com ara La pantera imperial i Sama, Samaruck, Suck, Suk.
No al no, una peça d'una hora de durada, il.lustra la reacció que va tenir Santos quan els metges li van diagnosticar una malaltia que li va impedir moure la mà esquerra durant tres anys. "És la resposta a aquella recomanació, donat que jo no volia parar i aquí estic", comenta, feliç. "Toco la meva obra més recent però també incloc un homenatge al moviment d'avantguarda dels anys 70, a una música per a piano que em va influir molt i que val la pena recuperar".

INCLINACIÓ PELS ANYS 70
Encara que no és dels que creuen que el passat sempre va ser millor, el creador valencià està bastant desencantat amb el present. Segons ell, l'entusiasme i les ganes d'experimentar d'aquella època queden massa lluny. "Llavors, després del Maig del 68, teníem la il.lusió per fer alguna cosa. Ara és un fracàs. Musicalment, als 70 hi havia molta més moguda tot i que eren anys difícils a Espanya", recorda. "Somiaves alguna cosa nova, alguna cosa millor o pitjor perquè ningú s'atrevia a predir el futur".
Santos se sent còmode actuant en un teatre, gairebé més que en un auditori. "La gent em coneix pels meus muntatges i considero que el públic del teatre és culturalment més obert. Per això em sento més com a casa en un teatre. Fer el mateix que al Lliure a l'Auditori em semblaria estrany".
Actualment està enfeinat amb la preparació de la seva versió de Lisístrata, d'Aristòfanes, un muntatge de grans dimensions en què participen 60 persones, que estrenarà a La Nau de Sagunt (València) el 7 de juny. Després, l'espera un projecte "més fàcil de transportar", sobre el món de Rossini. Es titula El compositor, el cantant, el cuiner i la pecadora i veurà la llum a la tardor, en la nova edició de Temporada Alta, a Girona.
Marta Cervera
El Periódico