ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Josep Pons dirigeix l'ONE a l'Auditori

Josep Pons, al davant de l'ONE i ben secundat

17/5/2005 |

 

INTÈRPRETS Jane Irwin, 'mezzosoprano'; Francisco Vas, tenor; Willard White, baríton
DIRECTOR Josep Pons
ORQUESTRA Nacional d'Espanya.
LOCAL Auditori
DATA 13 de maig

White va portar el pes, Irwin va mantenir el nivell i Vas va donar la rèplica amb dignitat.

Aquesta setmana l'Orquestra Nacional d'Espanya (ONE) va visitar l'Auditori de Barcelona sota la batuta de Josep Pons, el director titular. Però l'ONE no va venir sola. A la primera part del concert es va fer acompanyar de la mezzosoprano Jane Irwin, que va interpretar Cinc cançons per a veu greu i orquestra, del compositor nascut a Mònaco i establert a Viena Franz Schrecker.

Irwin va interpretar aquestes cinc petites peces amb una veu rodona, potent, molt musical, i va arribar des de les primeres notes directament al públic. L'orquestra la va seguir en tots els matisos i va trobar un bon equilibri, sense tapar en cap moment Irwin, que va cantar amb comoditat i va passar per sobre de l'orquestra tant en els aguts com també en els greus.

El públic va premiar aquesta breu però agraïda obra i també la seva intèrpret amb aplaudiments molt sincers. No obstant, la mezzosoprano no es va escapar de la inoportuna tos del públic, encara que en un dels versos de les cançons de Schrecker cantés: "Ara arriba també l'hora de la meva alegria, no me la trencarà cap aspre so inadequat".
A la segona part, el tenor Francisco Vas i el baríton Willard White es van unir a Irwin i a l'ONE per interpretar, en versió concert, l'òpera Una tragèdia florentina, op. 16, d'Alexander von Zemlinski.

Els músics van abordar amb vigor l'enèrgica obertura de l'obra i van omplir l'Auditori de so sense escatimar en el forte. Pons va empènyer l'orquestra perquè vibrés amb força i ressaltés el caràcter passional de la història de Bianca (Irwin), el seu amant Guido (Vas) i Simone (White), el marit ofès.

White, amb una veu imponent, va portar el pes de l'obra amb una interpretació molt entregada; Irwin va mantenir el nivell que va lluir durant la primera part; Vas va portar a terme la rèplica amb dignitat, i l'orquestra va seguir la tensió i la força durant tota l'obra.

Irene Acebal
El Periódico

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet