Cerca de crítiques

Enquesta

L'Arpeggiata al Festival de Música Antiga

L'Arpeggiata, la barreja d'antic i popular

6/5/2005 |

 

FORMACIÓ: L'Arpeggiata
DIA: 3 de maig
LOCAL: CaixaForum

A la formació de nom italià L'Arpeggiata, fundada per l'austríaca Christina Pluhar, intèrpret de tiorba, un llaüt de pal llarguíssim, i guitarra barroca, s'hi va incorporar el guitarrista Marcello Vitale i se li va sumar la veu de Lucilla Galeazzi, que ha treballat a Nàpols amb el director escènic Roberto de Simone. ¿Resultat? Un espectacle de confluències entre l'obra antiga i la moderna.

El fil conductor de la proposta va ser la tarantel.la, dansa veloç o cant, en el cas que ens ocupa, de ritme frenètic, vocalment gairebé incomprensible però comunicativa i que reclama en tot moment la màxima atenció de l'oient.

Lucilla Galeazzi va començar a cantar fora de la sala per integrar-se a continuació a la seva actuació a l'interior. Sempre que va intervenir va garantir per al grup llargues tandes d'aplaudiments i bravos.

Jo no estic convençut de l'antiguitat del repertori i sobretot de la interpretació, més d'acord amb les maneres del segle XX, encara que amb la garantia dels paràmetres tradicionals.

No obstant, el públic no es va preocupar en cap moment per aquesta mena de disquisicions i es va dedicar a disfrutar plenament de la música. Això mateix es pot dir per parlar de les intervencions del percussionista Massimo Carrano.

Però el bon gust i el sabor d'antic va arribar plenament amb la interpretació a càrrec de Vitale de les peces per a guitarra, entre altres, del Fandango de Santiago de Murzia. L'aprovació del públic va obligar els músics a oferir tres propines.

Luis Polanco
El Periódico