Cerca de crítiques

Enquesta

El Cor Lieder Camera a la VIII Schubertíada

Un oasi musical a Barcelona

28/4/2005 |

 

Obres de Schubert, Wolf, Webern, David i Heiller. Cor Lieder Càmera. Francisco Poyato, piano. Director: Günther Theuring. VIII Schubertíada. Barcelona, Auditori Winterthur, 26 d'abril.

Concerts com aquest són els que, al parer de molts, marquen la verdadera tònica musical d'una ciutat, convocatòries accessibles en sales òptimes (com l'ataràxic Auditori Winterthur) que potencien les forces autòctones que s'ho mereixen i obliguen a fixar-se en repertoris poc freqüentats. Aquest hauria estat el cas dels Rubayat d'Omar Kajjam que ens haurien fet una mica més pròxim Friedrich Cerha, a qui molts només coneixen per haver completat l'any 1978 el tercer acte de Lulu d'Alban Berg, però els extractes anunciats van caure de la programació.

Els convocants eren la Schubertíada de Barcelona (dedicada enguany a la memòria de Victòria dels Àngels) i el Cor Lieder Càmera, fundat a Sabadell ara fa quinze anys i que ha estat dirigit per figures com Rilling, Christophers, Ericson i Bernius, i, en aquesta ocasió, pel gran Günther Theuring, o sigui, per l'aristocràcia de la direcció coral. Poder fer música amb cracs com ell és, alhora, una aposta, el premi a la tasca ben feta i el millor estímul per seguir progressant. Les veus són bones, especialment la corda de tenors, i l'esforç és evident i digne d'un aplaudiment engrescador. Aquest és el camí.
Van cantar amb puresa i tensió justa cançons de Schubert amb acompanyament de piano coronades amb el Cor dels pastors de Rosamunda. A la segona part van superar dificultats òbvies com els canvis d'estil i la incerta entonació de l'Opus 2 d'Anton Webern instal·lant-se en la gran tradició centreeuropea amb dos dels Sis cants espirituals sobre textos d'Eichendorff d'Hugo Wolf, les Tres petites obres sacres d'Anton Heiller (1923-1945) i Tres cançons sobre animals de Johann Nepomuk David (1895-1977) sobre textos de Goethe amb onomatopeies i uns perillosos fugats finals. La direcció de Theuring (poc exigent en els atacs) va conduir-los a l'excel·lència en molts moments i només es poden dir lloances de la contribució (al bloc Schubert) del pianista Francisco Poyato, perfeccionat amb Edith Mathis, Fischer-Dieskau i Thomas Hampson, ensenyant que ha estat a la Universitat del Mozarteum de Salzburg i actualment professor de l'especialitat de lied a l'Esmuc.

Xavier Casanoves Danés
Avui