Cerca de crítiques

Enquesta

'Le nozze di Figaro' a la Faràndula de Sabadell

Un Mozart doblat

27/4/2005 |

 

Programació: Le nozze di Figaro, òpera en quatre actes de W.A. Mozart. Producció de l'Associació Amics de l'Òpera de Sabadell, amb l'Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Amics de l'Òpera, amb la direcció musical de Daniel Martínez, escènica de Pau Monterde i Miquel Gòrriz, i amb escenografia d'Elisabet Castells.

Lloc i dia: Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell. 21 d'abril.
Cada any, un dels títols de la temporada dels Amics de l'Òpera de Sabadell es fa doblat amb cantants que han fet el curs de l'Escola d'Òpera i que es beneficien així tant de la producció com de la direcció escènica, i també de l'orquestra i el cor per representar amb tota dignitat una funció d'òpera. Després la faran a d'altres teatres com ara el dia 12 de maig al Centre Cultural Caixa Terrassa i el 14 al Teatre Zorrilla de Badalona. Aquest veritable segon repartiment ofereix també l'oportunitat, si es dóna el cas, de poder suplir amb solvència algun cantant del repartiment professional en les moltes funcions que encara resten per fer. Enguany, però, ha passat a la inversa: la cantant provinent del curs que havia de fer de Cherubino es va indisposar i ha hagut de ser la intèrpret del repartiment professional, la mezzo Inés Moraleda, la que ha cobert la baixa.

La representació ha lliscat fina -és ja la quarta temporada que es representen Le nozze di Figaro- i es nota en tots els aspectes. La direcció escènica funciona molt bé, s'ha simplificat l'escena amb uns volums que serveixen perfectament l'acció i l'orquestra, amb la direcció de Daniel Martínez, crea el clima adequat fins a arribar a fragments sublims, com el de l'acompanyament a l'ària de Susanna del quart acte Deh vieni non tardar. Els cantants tenen el nivell suficient i destaquen les possibilitats vocals de Maria Teresa Alberola, només amb 22 anys, deixeble d'Enedina Lloris, i també la bona veu de Francisco Garcia en el paper de Fígaro. Amb nivell professional, sense cap mancança, Yolanda Marín, com a Susanna, amb una veu petita però que arriba molt bé i que fa una Susanna un punt senyora però que domina la situació tal com preveia el llibretista; també, sense cap però, Carles Daza fent de comte Almaviva té una actuació senyorívola al primer acte, quan està per casa, però que després, una mica engavanyat amb el vestit i la perruca de mudar, continua cantant bé però no dóna tant el personatge. La mitja veu, perfecta, de Francisco José Martínez interpretant amb justa comicitat Don Basilio i Don Curzio. La resta de cantants com Susanna Mendoza, Pablo López, Esther Ribot i Pablo Gonzàlez van complir en els seus rols. Capítol a part mereix el Cherubino d'Inés Moraleda molt ben assumit teatralment i especialment bé en el Voi che sapete de l'acte segon. És una mezzo amb molt bona projecció vocal, una qualitat que és infreqüent en aquest país.

La idea de Pau Monterde, que comparteix direcció escènica amb Miquel Górriz, més responsable d'aquesta versió de l'escola, no és una altra que servir el text i la música, respectant l'època amb una certa abstracció i fent un espectacle àgil i agradable. Les enormes ganes d'uns quasi debutants fa que les funcions dels que han passat pel curs d'òpera tinguin un valor afegit que sempre ha temptat aquest cronista. D'aquí n'han sorgit molts noms -ja són vuit edicions del curs- que després poblen els escenaris de molts teatres d'òpera.

Jordi Maluquer
El Punt