Cerca de crítiques

Enquesta

L'Akademie für Alte Musik de Berlín al Palau

Mozart papal

22/4/2005 |

 

Programació: Kyrie k. 322, Litaniae k. 243 i fragments de Thamos rei d'Egipte k. 345, de W.A. Mozart, per l'Akademie für Alte Musik de Berlín, el RIAS Kammerchor i solistes, amb la direcció de Daniel Reuss.Lloc i dia: Temporada Palau 100. Palau de la Música. 19 d'abril.És ben curiosa la coincidència: dues hores després de l'elecció de l'alemany Joseph Ratzinger com a Sant Pare, dos conjunts alemanys com l'Akademie für Alte Musik de Berlín i el cor de la RIAS dedicaven un concert sencer a obres de Mozart, el músic preferit de Ratzinger, de les quals dues eren litúrgiques. És d'agrair que un concert dedicat a Mozart fugís de les obres més sovintejades i oxigenés una mica el repertori habitual. Reuss va proposar un programa centrat en un període curt de la vida de Mozart, el que va des de les Litaniae compostes el 1776 fins a la versió revisada de la música escrita per acompanyar el drama Thamos del baró Gebler, que data de l'any 1779, passant pel Kyrie escrit a Mannheim abans del febrer de 1778. Si bé només van tres anys d'una obra a l'altra, és un temps en què es marca una evolució en l'art compositiu de Mozart. Si en les Litaniae de venerabilis altare sacramenti k. 343 la música religiosa està encara impregnada de l'estil profà comú de les obres de Mozart, en el Kyrie en mi bemoll major k. 345, probablement pensat per a una missa que no va continuar, hi incorpora una simplicitat molt diàfana i, a l'ensems, plena de noblesa. El concert va començar amb el Kyrie i com que el públic no va advertir que s'havia acabat, ja va continuar amb l'impactant Splendente te, Deus de la música del Thamos, rei d'Egipte k. 345. L'Akademie és un conjunt format el 1982 al Berlín est i col·labora sovint amb el cor de cambra de la RIAS, que és el de la ràdio del Berlín occidental, fundat el 1848. El seu estil és vital i entusiasta, i transmet el goig de fer música i de cantar. El cor és molt bo -el públic el va aplaudir significativament- i el conjunt instrumental, molt digne, i ambdós depassen l'apel·latiu «de cambra» per brindar un so compacte i poderós. Els solistes van oferir una bona prestació i va destacar la soprano anglesa Carolyn Sampson amb una veu quasi d'adolescent solista-de-cor-de-veus-blanques. La segona part la van integrar les Litaniae, una obra plena de moments sublims. Cal recordar que, en un moment que les instruccions sobre la música i la litúrgia, inspirades pel català Pere Tena, eren molt estrictes respecte al gran llegat dels clàssics, Ratzinger va maldar perquè, al Vaticà, i en presència del Sant Pare, Herbert von Karajan dirigís la Missa de la coronació, de Mozart. Almenys en música potser no tot està perdut.

Jordi Maluquer
El Punt