Cerca de crítiques

Enquesta

'El mercader de somnis' de Brotons a l'Auditori Winterthur

Professionalitat i ganes

15/4/2005 |

 

'El mercader de somnis', de Salvador Brotons. Solistes vocals: Jorge Armando Jasso, Anna Fernández, Marc Pujol Frias i Joan Martín Royo. Cor Vivaldi. Orquestra Filharmonia Barcelona. Director: Salvador Brotons. Barcelona, Auditori Winterthur. 10 d'abril.

L'estrena d'una òpera de cambra d'un compositor català, un llibret amb missatge sociomoral, un públic motivat, uns intèrprets solvents i molta il·lusió formen una combinació que per força ha d'interessar, condicions que es van donar a l'estrena d'El mercader de somnis, de Salvador Brotons, a l'Auditori Winterthur. La idea la va tenir fa quinze anys Òscar Boada, director del Cor Vivaldi, a partir d'un conte de l'escriptora Carmen Posadas que va adaptar Raül Conte, i la partitura s'ha pogut estrenar gràcies a la implicació econòmica del mateix Brotons, el nostre Bernstein particular per l'entusiasme i la versatilitat que demostra.

La música resulta vitalista, acolorida i retrata bé personatges i situacions. És bàsicament tonal, està ben escrita per a un cor amateur, té una part orquestral molt elaborada que recorda Bartók en les pàgines dramàtiques i reclama l'atenció sense destorbar la comprensió de les paraules. La presentació era semiescenificada per les limitacions de l'hemicicle, però la impressió és que l'obra -dos actes de 35 minuts- guanyaria interpretada sense pausa en format de cantata escènica. El gruix del substracte ho permet i només caldria una lleugera compactació.

La història narra la caiguda en les drogues d'un terrissaire espavilat temptat per un personatge mefistofèlic que li promet la possessió dels somnis i l'aboca a la delinqüència. El final, possibilista per no dir-ne pessimista, no deixa clar que se'l pugui ajudar a recuperar la plenitud de la vida. Unes imatges repetitives projectades en una pantalla de fons denunciaven el consumisme com una altra promesa de fals domini del món.

L'orquestra la formaven una vintena de músics de la Filharmonia Barcelona que integren ocasionalment instrumentistes procedents d'altres formacions, i el cor, les noies del Cor Vivaldi/Petits Cantors de Catalunya. El protagonista era el tenor mexicà Jorge Armando Jasso, que fa un ús intel·ligent d'una veu no pas gran de líric i d'uns òptims recursos actorals. Li feien costat la soprano Anna Fernández, solista del Cor Vivaldi, l'estupend baix Marc Pujol Frias i el baix-baríton Joan Martín Royo, admirable per la justesa i dramatisme de la seva interpretació. La massa coral va complir amb suficiència tot i estar massa preocupada pels moviments i posicions escènics prescrits per Òscar Boada.
Xavier Casanoves Danés
Avui