Cerca de crítiques

Enquesta

Lorin Maazel al front de l'Arturo Toscanini

Lorin Maazel, una gran batuta al servei de Wagner

6/4/2005 |

 

DIRECTOR Lorin Maazel
ORQUESTRA Arturo Toscanini
LOCAL Auditori
DIA 4 d'abril

Un Wagner correcte i efectista que ens va fer passar una bona estona.

Nova visita del director Lorin Maazel i la Filharmònica Arturo Toscanini, de Parma. En aquesta ocasió amb un programa del Wagner heroic, a base de tres obertures, Els mestres cantaires de Nuremberg, L'holandès errant i Tannhauser, dos preludis, Lohengrin, acte 1, Tristany i Isolda, i tres fragments cèlebres, Mort d'Isolda, Marxa fúnebre de Sigfrid i Bacanal de Tannhauser.

Quan un pensa en aquesta batuta, arriba a la conclusió que està davant la millor tècnica de direcció que hi ha al món, i que em perdonin els seus molts i acreditats col.legues. L'energia, contundència, simplicitat i comunicabilitat dels seus gestos fan que altres semblin monòtons, inexpressius. Tot i la seva edat, tampoc ha perdut l'encant de les seves elegants maneres.

Maazel va estar per sobre de l'orquestra. L'Arturo Toscanini no és una formació wagneriana. Li falta la untuositat i la cohesió de les cordes agudes germàniques, la foscor de les cordes greus. El fraseig de fustes i metalls va resultar acceptable amb alguna inseguretat en moments al límit. Però Wagner va resultar tan eficaç com el seu director, i la gent va marxar encantada.

Bé al començament amb Mestres cantaires. Va abaixar el nivell en les dues peces que van seguir la primera part, Lohengrin i Tristany. Després del descans, va tornar a brillar L'holandès. La Marxa fúnebre es va beneficiar de la participació de les quatre tubes wagnerianes. Al final un Tannhauser de pas i la propina, amb el preludi del tercer acte de Lohengrin, que va entusiasmar a tothom.
Luis Polanco
El Periódico