Cerca de crítiques

Enquesta

La Patètica dirigida per Foster amb l'OBC

OBC, solidesa i entrega amb la 'Patètica'

3/4/2005 |

 

DIRECTOR Lawrence Foster
INTÈRPRET Pierre Amoyal, violí
DATA 1 d'abril

Lawrence Foster, aquesta setmana al capdavant de l'OBC, va començar el concert fent posar drets músics i públic per tenir uns moments de recolliment i pregària per a Joan Pau II. El gest va ser seguit amb desigual actitud pel públic. Es van sentir alguns xiulets, als quals l'orquestra va respondre, de forma contundent, amb els primers acords de Desintegració morfològica de la xacona de Bach, de Xavier Montsalvatge. Amb un so ple, ample i decidit, el director i l'orquestra van abordar aquesta obra del compositor català, que va ser molt ben acollida pel públic.

El violinista Pierre Amoyal va completar la primera part amb el Concert per a violí i orquestra de René Koëring. L'obra, atonal, juga constantment amb els contrastos de dinàmiques, tempos i registres. Koëring la va escriure el 1992 per a Amoyal. El violinista, una mica insegur en alguns harmònics, va estar decidit i enèrgic en les parts més dramàtiques i intenses. El primer moviment va comptar amb un moment especialment bo, una difícil cadència del solista mantenint un bonic diàleg amb el corn anglès i acompanyat pels contrabaixos. L'orquestra es va mantenir al seu lloc i va cedir el protagonisme al violí.

A la segona part l'OBC va construir la Simfonia núm. 6 en si menor, op. 74, 'Patètica' de Txaikovski amb solidesa i entrega. Va explotar l'amplitud de volum del seu so de manera dra- màtica tant a l'arribar a la màxima potència com en la suavitat més extrema. Va estar molt bé el clarinet en el primer moviment i també el so i el fraseig de la secció de violoncels en el segon. Foster va posar l'accent en la intencionalitat de la música i va recollir els aplaudiments del públic fins i tot abans de posar fi a la interpretació.

Irene Acebal
El Periódico