Cerca de crítiques

Enquesta

La Passió segons sant Mateu a Euroconcert

La tercera via

20/3/2005 |

 

'Passió segons sant Mateu', de Bach. Jan Kobow, Sebastian Noack, Joanne Lunn, Elisabeth Jansson, Gotthold Schwarz. Cor de Cambra de Stuttgart. Orquestra Barroca de Stuttgart. Director: Frieder Bernius. Barcelona, Euroconcert, Palau de la Música, 14 de març.

El director alemany Frieder Bernius va fundar el Cor de Cambra de Stuttgart l'any 1968 i l'Orquestra Barroca disset anys després, el 1985, i totes dues formacions han aconseguit conjuntament o per separat el respecte en l'àmbit de les interpretacions historicistes que la seva presentació a Euroconcert ha revalidat amb una obra tan complexa i paradigmàtica com la Passió segons sant Mateu de Bach.

El plantejament de Bernius és eclèctic per assimilació de contraris. És una manera de dir que la seva Passió no vol resultar aclaparadora ni es decanta per una opció predominant sense resultar especialment íntima a la manera pietista ni aclaparadorament severa al gust luterà. Com si afavorís una via intermèdia, el bastiment narratiu de l'Evangelista i les escenes representades resulten particularment vívids en contrast amb unes àries on els solistes poden alliberar un punt d'espontaneïtat segurs que l'acompanyament no els fallarà. Se succeïen l'èmfasi dramàtic i el lirisme madrigalesc amb una calculada impressió global de fluïdesa i d'alternança entre tensió i distensió. Era evident que la proposta musicològica no distreia l'atenció per si mateixa i només la manca de justesa puntual en la quadratura general trencava la concentració.

L'element memorable de la versió rau en la qualitat del cor (vint-i-quatre veus), el seu equilibri intern i la fusió amb l'orquestra que Bernius situa amb les fustes al capdavant relegant les cordes a un segon pla i fins a la funció d'un suau bordó en alguns passatges.
Entre els solistes vocals, van destacar dos cantants berlinesos: el baix Sebastian Noack (que per cert just d'aquí a un mes, el diumenge 17 d'abril, torna amb Un rèquiem alemany de Brahms), interpretant un Jesús autoritari amb el segell inconfusible de Fischer-Dieskau (que ha estat un dels seus mestres), i el tenor Jan Kobow, intens, creatiu i resistent com a Evangelista, amb un registre agut molt expressiu i que deu excel·lir com a liederista per la intenció del fraseig. Feia, també, les funcions de tenor solista i, per aquest fet, es va escatimar l'ària Geduld, Geduld que els més filobarrocs van enyorar sobretot pel preciós acompanyament arpegiat de la viola da gamba. La soprano Joanne Lunn i el baix Gotthold Schwarz semblaven una mica distanciats del joc de Bernius, i del tot impersonal Elisabeth Jansson en les dues excelses àries que li pertocaven com a contralt.

Xavier Casanoves Danés
Avui