Cerca de crítiques

Enquesta

Vespres festives

26/2/2025 |

 

Programa: Ensemble I Gemelli, dirigit per Emiliano González Toro

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/vespres-festives-418773

Ensemble I Gemelli, dirigit per Emiliano González Toro, va actuar al Palau per interpretar les vespres de Monteverdi

La formació suïssa Ensemble I Gemelli, sota la direcció d’un dels seus fundadors, el tenor Emiliano González Toro, va fer una actuació de gran impacte el passat 17 de febrer al Palau de la Música. Van interpretar les imponents Vespres de Claudio Monteverdi, un dels pinacles de la música sacra anterior a Bach, amb una sumptuositat enlluernadora.

D’entrada cal comentar la posició del director, el mateix González Toro, al bell mig de l’escenari, entre orquestra i cor, d’esquena a ells i de cara al públic, ja que va exercir de director i de solista alhora, i va fer-ho de manera brillant en totes dues facetes. Només amb el cantus firmus del versicle inicial, González Toro va donar un to gairebé de batalla, amb un fort doll d’energia que va estendre a la resta de músics.

L’energia i el tremp es van mantenir amb matisos al llarg d’una interpretació que va resultar brillant i vibrant. Al llarg dels diferents moviments de les vespres, motets i psalms, vam poder apreciar una altíssima qualitat vocal per part tant del cor en conjunt com dels solistes individuals. La conjuminació de veus en duos i trios va ser fantàstica; va fer la música viva i dinàmica, amb una expressivitat dramàtica, força acostada al gènere operístic. Cal destacar el motet Duo Seraphim, amb un diàleg pletòric entre tres tenors, amb veus molt ben projectades però sense vibrato, tal com requereix l’estil renaixentista.

Si el cor va ser el pilar indiscutible d’aquestes vespres, cal reivindicar la formació instrumental, de dimensions reduïdes, que va secundar el cor amb gran idoneïtat, però que va reclamar el protagonisme en moments precisos, en els quals va mostrar un metall esplendorós d’afinació immaculada, que va donar un caràcter gairebé festiu a aquestes vespres.

En el darrer moviment de l’obra, el Magnificat, González Toro va tenir un paper més protagonista com a tenor, i aquí vam apreciar una veu de color clar i agut fàcil, però, sobretot, unes agilitats netíssimes. Com a director, podem dir que la seva versió del Vespro della Beata Vergine va ser absolutament lluminosa i va estar marcada per un caràcter regi, amb esplendidesa i brillantor. Si és una obra on Monteverdi demostra un coneixement aprofundit de l’òpera, gènere emergent a l’època, la versió de González Toro li va atorgar un caràcter cortesà i guerrer, digne del palau d’un príncep. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol