Cerca de crítiques

Enquesta

De la joventut més tendra a la maduresa

28/9/2024 |

 

Programa: Trio da Vinci

Lloc i dia: Monestir de Santa Maria de Cervià de Ter

El concert celebrat a Cervià de Ter pel Trio da Vinci, dins el Festival organitzat per Ibercàmera, va ser una exhibició de sensibilitat interpretativa, amb un programa amb tres grans compositors: Schubert, Beethoven i Mendelssohn i on es presentava una sorprenent primera obra d’adolescent, una d’un jove que apuntava moltes maneres i una final d’un compositor jove també, però ja en plena maduresa.

El Trio per a piano en si bemoll major, op. 28 de Schubert, que va obrir el concert, és una obra primerenca, d'un sol moviment (Allegro), escrita per un jove de quinze anys que acabava de perdre la mare. Malgrat les evidents influències dels seus referents musicals, ja es poden apreciar indicis del llenguatge propi de Schubert, amb un equilibri entre motius enèrgics i delicades figures melòdiques.

Tot seguit, es va interpretar el Trio en mi bemoll major, op. 1 núm. 1 de Beethoven, una obra clàssica que ressona amb l'esperit de Haydn i Mozart, si bé la influència de Salieri és també remarcable. Caldria destacar la figura de Salieri, sovint desvirtuada per la pel·lícula Amadeus, però que va exercir una enorme influència a Viena durant dècades, incidint en músics com el mateix Beethoven, Hummel o Liszt. En l'op. 1, encara som el 1795, vuit anys abans de l'Heroica, obra que trencaria molts esquemes i obriria noves portes. Tot i això, ja es perceben en aquest trio l'audàcia i l'amplitud de les idees, així com la seva inclinació a superar les formes tradicionals i innovar a tots els nivells. El joc entre veus i la profunditat emocional són presents en aquesta peça, que inaugura sorprenentment el catàleg oficial de Beethoven. Va ser una oportunitat idònia per a què el Trio da Vinci lluís la seva excel·lent coordinació, amb un brillant fraseig del piano, precís i delicat, que dialogava harmònicament amb les cordes. El públic, que omplia l'església, va tancar aquesta primera part del concert amb una merescuda ovació.

Per acabar, el Trio en re menor, op. 49 de Mendelssohn, una obra apassionada, densa i tràgica, tal com va introduir Blai Bosser des del violoncel. El dramatisme i la força es van desplegar plenament, amb un Trio da Vinci que contrastava intel·ligentment els passatges delicats amb la densitat de les textures, on els tres instruments semblaven lluitar entre si.

En resum, un concert excel·lent que va evidenciar la maduresa d'aquests tres joves músics, tant individualment com com a conjunt, i que va il·lustrar perfectament l'evolució que va tenir lloc des del final del classicisme fins a la irrupció del romanticisme musical. 

Ignasi Albors
Catclàssics