Cerca de crítiques

Enquesta

Un bon espectacle

14/9/2024 |

 

Programa: Carmina Burana, de la Fura dels Baus

Lloc i dia: Auditori de Girona

En una societat com la nostra en què bona part del públic necessita espectacle per accedir a la cultura, el producte ‘Carmina Burana – La Fura dels baus’ és excel·lent. Quelcom que funciona molt bé, tant que ja estan venudes totes les entrades per a tots els dies programats. La proposta que es va poder veure anit a l’Auditori de Girona pot ajudar a obrir nous públics a la clàssica amb un espectacle immersiu ‘avant la lettre’ que anticipava el 2009 en què va ser gestat, propostes futures que, sovint vorejant l’horterada -per dir-ho suau- han esdevingut estables a les grans ciutats. Un espectacle on a la base musical, s’hi afegeixen molts elements escènics sobretot visuals, però també olfactius i tàctils (si heu tingut la desgràcia de seure a les primeres fileres i no us agrada l’aigua). Una experiència 360 graus vaja, on fins i tot es reclama la participació d’un públic entregat i que ho va aplaudir tot.

En un espai com el de la clàssica en que a diferència d’altres disciplines com el teatre, la dansa o l’òpera, encara no s’ha pensat gairebé gens en fórmules innovadores que generin noves propostes, aquest espectacle esdevé una excepció honorable i, al seu dia, visionària. És un encert fusionar la música de Carl Orff -amb alguns hits populars que el públic havia de fer esforços per no cantar-, amb una mica d’explicació de context i amb l’exuberància furera. Un encert que aquest humil cronista considera que podria funcionar perfectament bé amb altres obres del repertori clàssics com la Consagració de la Primavera d’Stravinsky, per dir-ne només una, continuant amb la línia de la mateixa Fura o el recentment finat Bill Viola, amb les òperes de Wagner.

Tot i això, i malgrat es tracta d’una proposta de llarg recorregut que segur que seguirà durant anys i obrirà nous mercats, potser caldria actualitzar alguns dels aspectes de l’espectacle. Crec que restyling és la paraulota adequada. I és que tecnològicament la posada en escena queda un pèl desfasada i algun dels exemples visuals una mica demodé (com presentar algunes marques tecnològiques simbolitzat la modernor, quan avui dia ja són clarament vintage). Igualment l’estètica furera llueix un punt esmorteïda i aigualida. Potser caldria afegir-hi un puntet més de pebre. O potser és només que tots plegats ens anem fent una mica grans. 

Ignasi Albors
Catclàssics