Cerca de crítiques

Enquesta

Art salvífic

17/8/2024 |

 

Programa: Graindelavoix. Laments of David for Jonathan and Absalom

Lloc i dia: Església de Sant Genís, de Torroella de Montgrí

Graindelavoix. Laments of David for Jonathan and Absalom

La capacitat de l’art, més enllà del gaudi estètic que pot provocar, és molt poderosa. Des dels inicis de la humanitat ha existit la necessitat, en determinades situacions, d’anar més enllà de la mera comunicació per expressar-nos. La música, el cant, van ser de les primeres. Per celebrar una bona caça, per calmar el plor d’un infant, també per expressar amor o dolor.

L’excel·lent concert del grup flamenc Graindelavoix, amb un conjunt de motets de Laments de David per Jonathan i Absalom, va ser un molt bon exemple de la capacitat salvífica de la música, un espai adient on trobar repòs pel dolor.

Basant-se en textos bíblics les lamentacions de David per la mort del seu fill Absalon van servir d’inspiració a nombrosos compositors per a expressar el dolor per la mort d’un fill o, per extensió, d’un ésser estimat. L’acurada selecció de motets de compositors de de finals del segle XV (Desprez o de la Rue) fins a mitjans del XVII de diferents països de l’Europa occidental van servir a Graindelavoix, dirigits pel seu creador i director Björn Schmelzer, per crear, amb una gran eficiència de recursos, unes estructures sonores sublims que ompliren de recolliment l’església de Sant Genís de Torroella. Els vuit magnífics intèrprets eren dirigits amb passió i intensitat per Schmelzer demostrant com la riquesa de la polifonia és capaç de crear una evocadora intensitat, com l’envoltant conjugació de veus aconsegueix amb els efectes de profunditat, de volums i plans jerarquitzats, un efecte tridimensional, que gairebé es pot tocar. Una polifonia i un contrapunt que esdevenen el mitjà idoni per articular propostes de resposta a la pregunta ontològica i espiritual. La polifonia, com la descriu Ramón Andrés, aquesta escriptura que mostra la multiplicitat que som.

Acuradament situats en cercle mirant a l’interior, recollint-se, les diferents combinacions de les vuit veus van crear una mena de trompe l’oeil auditiu, articulant il·lusions acústiques molt eficaces. Il·lusions, cert però suficient per tocar-nos suaument l’ànima a tots els que regalimàvem suor a una vesprada a ple agost al bell mig de l’Empordà.

Ignasi Albors
Catclàssics