8/7/2024 |
Obres de Mussorgski i Rimski-Korsakov.
Jove OSV. Alberto Pogglialini, director assistent. Xavier Puig, director.
Teatre de La Faràndula de Sabadell. 7-7-24.
Com cada any i ja és la quinzena edició, pels vols de la segona setmana de juliol l’Orquestra Simfònica del Vallès duu a terme uns dels seus diversos projectes pedagògics. En aquest, cas s’emmarca en l’àrea de serveis educatius que potencia la formació dels joves talents de casa nostra en d’edats compreses entre 14 i 26 anys. Ho fa sense malmetre la fidelitat al seu credo artístic, posicionant-se entre la música i la societat en uns anys on sorgeixen nombroses projectes educatius per a joves músics.
D’aquesta manera, es va congregar la Jove Orquestra Simfònica del Vallès en dues actuacions al Teatre de La Faràndula de Sabadell amb un programa de cambra; i l’endemà diumenge, en l’habitual concert simfònic. Però la pluja de dissabte va emplaçar l’actuació de la secció de percussionistes com a preàmbul d’una sessió que va tenir en la Fantasia sobre temes russos Op. 33 de Rimski-Korsakov el punt més ensopit de la tarda: una peça de lluïment per a violí solista que ni per les característiques de l’obra ni per les qualitats d’Isaac Ollu va sobresortir per la trempera. Més aviat, la contenció entesa com a prudència i un cant amb massa vibrato del jove violinista no van semblar la millor carta de presentació, tot i resoldre exigències tècniques com els sons aflautats, els salts o les dobles cordes.
En canvi, cal felicitar al titular Xavier Puig i tot l’equip pedagògic de l’OSV pels excel·lents Quadres d’una exposició de Mussorgski. En primer lloc, per una resposta de conjunt i en les individualitats que, a grans trets, ha estat excel·lent. Més d’una orquestra professional hauria de prendre exemple de la intensitat, concertació i disciplina. I, en segon lloc, per l’exercici de creativitat en fer pintar alguns dibuixos basats en l’obra de Mussorgski i projectar-los com a substitut de les pintures originals. Les propostes de traços alguns molt infantils, reflectien però una concreció d’arrels sinestèsiques ja fos en la combinació de colors, formes o la idea de fons, amb analogies entre l’abstracció i la figuració. Fins i tot, amb al·lusions polítiques i cíviques per a la Gran Porta de Kiev.
Com en les darreres edicions anteriors, també es va oferir la possibilitat de formar a un aspirant a la direcció d’orquestra –com a director assistent-. En aquesta ocasió, Alberto Poggialini va dirigir el poema simfònic Una nit a la muntanya pelada també de Mussorgski, assolint uns resultats estimables en una sonoritat punyent, de colors intensos i un gest, una línia d’inflexió en la batuda i una posició corporal molt semblant a la de Xavier Puig, particularment en el trams més agitats i vivaços. El temps, és a dir, l’experiència en flexibilitzarà el fraseig i n’alliberarà de rigidesa metronòmica per guanyar major expressivitat i evocació en passatges com la secció lenta final, on els solistes de clarinet i flauta puguin cantar sense constricció.
En resum, iniciatives com aquestes motiven als músics a seguir formant-se i mantenir la determinació per aconseguir una plaça estable com a futurs professionals, malgrat les dificultats existents en un país com el nostre. I és que cal recordar, que els músics necessiten rodatge i experiència per a créixer professionalment. I això passa inevitablement per l’escenari.