Cerca de crítiques

Enquesta

Memorable

7/6/2024 |

 

Programa: Isabel Faust. Bach & Magrané

Lloc i dia: Claustre de la Catedral de Girona

El barroc estima el contrast. De fet, és una de les característiques que defineix el seu estil. Contrast entre timbres, intensitats, ritmes, textures, caràcters. Un dels millors moments del memorable concert d’anit (memorable literalment, digne de ser recordat) va ser la interpretació gairebé sense pausa de la Sarabanda i la Giga de la segona Partita BWV 1004 de Bach, ja al final de la vetllada. El canvi, ressaltat per Isabelle Faust, entre el to intimista i mesurat de la primera, cap a l’escat lluminós de la segona va preparar-nos emocionalment per a la bomba final: la famosa Ciaconna que tancava el programa.

Memorable perquè cal regalar-nos i conservar moments com aquests. Aliment espiritual de primera.

Des dels primers compassos de la vetllada en la interpretació de l’Alia Fantasia de Nicolai Matteis Jr., el públic que omplia el claustre de la catedral de Girona, va ser conscient de la bellesa i potència del so que emergia del fantàstic Stradivarius ‘La bella dorment’ (qui vulgui més informació sobre l’instrument pot visitar aquests enllaços Isabelle Faust, ‘Sleeping Beauty’ Stradivari, c. 1704 , What rare and priceless instruments do the stars of the Proms play?  i La bella dorment, l'Stradivarius d'Isabelle Faust). Aquest instrument construït el 1704 que Faust fa servir pels seus concerts com a solista, rep el seu nom després d’haver estat cent-cinquanta anys (gairebé la meitat de la seva existència!) oblidat a les golfes d’un castell alemany. És dels pocs exemplars d’aquest lutier que conserva el mànec original i, des de fa prop de trenta anys, Faust l’atresora i n’extreu el millor de sí mateix. El seu so magnètic i l’amplitud dels seus registres fan possible una perfecta simbiosi amb una intèrpret de la categoria de Faust, que excel·leix en tècnica i en expressió.

L’un punt excèntrica inclusió en el programa d’’Aus’ de Magrané, present a la seva estrena, una bonica i breu peça insinuant i delicada, encàrrec de l’Auditori de Girona, va servir per palesar la gran flexibilitat i capacitat d’adaptació del violí i demostrar que cobreix sobradament tant amb la contemporaneïtat com amb la sensibilitat musical del moment en què va ser creat -en el concert d’anit els ja citats Matteis, Bach o Biber, amb la Passacaglia de les Sonates del Roser-.

Ignasi Albors
Catclàssics