Cerca de crítiques

Enquesta

El rei va despullat

4/3/2024 |

 

Programa: Cor Jove del'Orfeó Català. OBC Directora: Marta Gardolinska

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2392591-el-rei-va-despullat.html

En el pri­mer dia d’un mes de març on la ciu­tat com­tal podrà escol­tar en vint-i-cinc dies fins a cinc ora­to­ris dels períodes bar­roc i clàssic, el Palau de la Música va aco­llir una audició espe­cial, fora d’abo­na­ment dins la tem­po­rada Palau 100, d’una de les millors obres de la història de la música occi­den­tal: La Cre­ació (1798) de Franz Joseph Haydn (1732-1809).

Sota la direcció de Marta Gar­do­linska (Varsòvia, 1988), direc­tora con­vi­dada prin­ci­pal de l’Orques­tra Simfònica de Bar­ce­lona i Naci­o­nal de Cata­lu­nya, la seva presència havia des­per­tat expec­tació en fer ella mateixa el seu debut a la sala moder­nista, el poder escol­tar, de nou, la nos­tra orques­tra naci­o­nal en la que havia sigut la seva seu durant més de cin­quanta anys i el con­curs del Cor Jove de l’Orfeó Català. Tots aquests ele­ments externs, però, no van jus­ti­fi­car el resul­tat anodí, des­mo­ti­vat, poc ins­pi­rat i fluc­tu­ant on, pos­si­ble­ment, la com­ple­xi­tat i deli­ca­desa de la par­ti­tura hayd­ni­ana va impo­sar-se per sobre d’una pro­ducció on, ràpida­ment, s’hi tro­bava a fal­tar una major nom­bre d’assaigs de cor i orques­tra junts com també, pos­si­ble­ment, el no haver pogut fer l’assaig gene­ral al mateix Palau. Ni la con­tri­bució en les àries del millor dels tres solis­tes, el baríton madri­leny José Anto­nio López o alguns magnífics solos ins­tru­men­tals de la plan­ti­lla orques­tral, van poder ter­gi­ver­sar un resul­tat on també hi va pesar una direcció més con­ce­buda en la coor­di­nació i ajust d’ele­ments que no en pro­por­ci­o­nar una lec­tura per­so­nal. Amb una sono­ri­tat,a vol­tes, allu­nyada del res­pecte estilístic, mal­grat usar tim­pani històric o un cla­vicèmbal que en els anys de l’estrena de La Cre­ació XVIII ja havia estat reem­plaçat pel for­te­pi­ano, el resul­tat asso­lit hau­ria de fer refle­xi­o­nar als res­pon­sa­bles. Aplau­dim fer­vo­ro­sa­ment la col·labo­ració entre el Palau de la Música i L’Audi­tori, però no d’aquesta manera ràpida i pre­ci­pi­tada que, no ens enga­nyem, en una obra com la de Haydn asse­nyala allò “que el rei va des­pu­llat”. També no deixa de crear pre­gun­tes el perquè una pro­ducció de les que s’ano­me­nen de quilòmetre zero (OBC i Cor Jove de l’Orfeó) no va comp­tar amb solis­tes cata­lans que hagues­sin pro­por­ci­o­nat, en alguns casos, uns resul­tats força millors. En defi­ni­tiva, una Cre­ació que només ha estat una data més en el calen­dari d’una tem­po­rada, però no una fita artística. Desit­gem que la pròxima col·labo­ració entre Orfeó Català i OBC amb el Dream requiem de Rufus Wainw­right (estrena a l’Estat espa­nyol), el pro­per mes de gener, es faci amb un major rigor i tre­ball a consciència.

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt/Avui