Cerca de crítiques

Enquesta

El quartet com a forma

6/12/2023 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/el-quartet-com-a-forma-356509

El Hagen Quartett va interpretar obres de Haydn, Bartók i Beethoven a l’Auditori de Barcelona.

El programa que el Hagen Quartett ens va oferir el passat 29 de novembre era del màxim interès. Tres dels més destacats mestres del quartet en un sol programa: Haydn, Beethoven i Bartók. En els tres casos van escollir algunes de les obres més audaces que els seus autors van dedicar a aquest gènere i a més tots tres representen estètiques radicalment diferents malgrat que Haydn fos el mestre de Beethoven entre 1792 i 1794. El programa no es plantejava, però, per ordre cronològic, de manera que el quartet de Beethoven (el de més envergadura de tots tres) cloïa la vetllada.

Els quartets que Haydn va escriure entre 1797 i 1798 es troben entre les obres de cambra més ambicioses del seu autor en el sentit que s’allunyen de la forma sonata estàndard en major mesura que algunes obres anteriors del mateix autor i fonamenten la seva continuïtat temàtica en l’intercanvi de motius entre els instruments, a més de l’èmfasi en la viola i el violoncel.

El Hagen Quartett és un conjunt de capacitat contrastada, però el seu Haydn no va resultar ser excessivament estimulant. El primer moviment, escrit en forma sonata, no va ser ni prou enèrgic ni prou concret i encara que el primer violí va frasejar amb elegància no sempre vam poder dir el mateix del violoncel·lista. Es pot treure molta més llum d’aquesta obra bellíssima. És cert que el segon moviment va funcionar clarament millor i que el tercer, un minuet que sembla un scherzo per causa de la indicació de tempo (“presto”) i que tant prefigura Beethoven, va seguir en la línia general de correcció. Però el darrer moviment, en forma sonata i escrit en un sol menor obscur i inusual enlloc del previsible sol major (que apareix però a la coda) va tornar a ser una fuita d’oportunitats perdudes que van fer passar aquest Quartet nº60 de Haydn amb més pena que la glòria que mereix.

Les coses van millorar amb el tercer quartet de Bartók, escrit sense talls encara que va ser concebut en quatre parts l’any 1927 i així ho consigna la partitura. El contrast amb el llenguatge de Haydn no pot ser més explícit i inclou una gran varietat de tècniques instrumentals (“sul ponticello”, “col legno”, “glissando”) i va semblar que els intèrprets es trobaven més còmodes sense la cotilla del classicisme. Tot plegat va resultar molt més enèrgic i la calor del públic així ho va certificar.

La segona part estava dedicada exclusivament al quartet nº13 op. 130 en si bemoll major de Beethoven, un d’aquests darrers quartets del mestre de Bonn en que sembla llençar al terra el quartet clàssic vienès (de Haydn, per exemple) com si fos un gerro de porcellana per després recomposar-ne els fragments. Es tracta d’un quartet inusual per la seva composició en sis moviments. Aquí el discurs va ser fluïdíssim, amb moments de gran virtuosisme i transparència tot i l’aparició, aquí i allà, de la manca de concreció que ja havíem observat en el quartet de Haydn. El quart moviment (“Alla danza tedesca. Allegro assai”), però, va ser executat de forma enèrgica i lluminosa i en el següent (“Cavatina. Adagio molto espressivo”) el Hagen Quartett va desplegar una elegant atmosfera lírica veritablement emocionant. La tensió obtinguda es va mantenir i el darrer moviment fou executat de manera fortament contrastada però delicada quan calia.

El públic va premiar la bona execució amb el discret encant de les sessions de cambra, sense grans escarafalls però amb el contingut entusiasme que es corresponia amb una actuació prou acurada però que, probablement, oblidarem aviat. 

Joan Sebastià Colomer
Núvol