Cerca de crítiques

Enquesta

Bona arrencada d'una temporada especial

21/11/2023 |

 

Programa: Ibercamera: Orquestra Nacional de Lió

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

Orquestra Nacional de Lió
Nikolaj Szeps-Znaider, direcció
Pinchas Zukerman, violi i Olga Sitkovetsky, piano

Programa: 'Sonata per a violí i piano núm. 5 Primavera' i 'Simfonia núm. 9 Coral', de Beethoven

Ibercàmera ha obert la 40a temporada amb un concert dedicat en primer lloc a la música de Beethoven, així com a la memòria del recentment desaparegut Antoni Vila Casas, mecenes de reconeguda vàlua i criteri, patriota i amic personal de Josep Maria Prat, alma mater d’aquest cicle, degà de la música a Barcelona que enguany presenta la seva quarantena temporada.

El programa va ser peculiar pel contrast entre les dues obres interpretades, segurament per la voluntat de voler convidar a la primera part a dos vells amics i per oferir després una de les grans obres de la història de la música. La primera, la Sonata per a violí i piano núm. 5 en fa major, op. 24, “Primavera”, pàgina encara de tall clàssic tot i que l’esperit innovador de l’autor es fa evident en alguns passatges, havia de ser executada per dos dels intèrprets més fidels a la ‘marca Ibercàmera’, Zukerman i Pires, però malauradament a la pianista li han prescrit repòs i va ser substituïda per Olga Sitkovetsky. El resultat musical va ser bo, amb compenetració entre ambdós tot i que la dolçor i l’alegria del piano sovint no es veia ben correspost per un violí que va sonar un pèl mecànic i sec, tot i que tècnicament impecable.

Evidentment el plat fort era la Novena, l’obra més popular de Beethoven i on es pot copsar perfectament l’evolució del música des de la primeria del nou segle XIX i el Beethoven de madura, i que va ser correctament interpretada per una Orquestra Nacional de Lió dirigida per Nikolaj Szeps-Znaider. Orquestra molt equilibrada, que va ressaltar els aspectes més dramàtics de l’obra i que va destacar al llarg de tota la interpretació per l’excel·lència de la secció de vent i per moments destacables de les cordes, sobretot en els greus. Amb una bona selecció de solistes vocals , el gran protagonista de la nit va ser un Orfeó Català en estat de gràcia que va recollir l’ovació principal d’un públic emocionat que omplia gairebé l’Auditori.

Ignasi Albors
Catclàssics