Cerca de crítiques

Enquesta

A poc a poc, el miracle

12/8/2023 |

 

Programa: O Vos Omnes. Direcció Xavier Pastrana

Lloc i dia: Església de Sant Genís, de Torroella de Montgrí

Josquin in Memoriam

Ensemble O Vos Omnes

Xavier Pastrana, direcció

11 d'agost de 2023

En qualsevol disciplina, ja sigui artística o científica, els avenços es produeixen afegint-se a la força principal sediments provinents de diverses fonts. Millores que es sumen a aquesta, fent-la més forta. A la història de la música occidental hi ha genis capaços de condensar i sublimar una època. Bach ho fa amb el Barroc. Fa seus els diversos llenguatges nacionals i excel·leix amb els concerts d’origen italià, les danses que conformen les suites franceses o la tradició musical religiosa alemanya. Diem, en conseqüència per arrodoniment (1750), que el Barroc musical acaba amb Bach. També existeixen figures imprescindibles que eixamplen el món obrint noves portes, despertant sensibilitats noves, creant reptes als compositors que han de venir. Beethoven és segurament el cas més paradigmàtic d’aquest perfil. On va trobar les simfonies, els quartets de corda o les sonates per a piano i fins on va ser capaç de portar-los!

Anant al tema que ens ocupa, el concert que anit ens va oferir l’Ensemble O Vos Omnes dins de la programació del Festival de Torroella de Montgrí, sota el títol ‘Josquin in Memoriam’. Josquin Des Prés, Josquin Desprez, o simplement Josquin, va formar part del primer grup. Fou capaç de sublimar la tradició rebuda des de Pérotin i Léonin, Machaut, Binchois, Dufay, i el qui fou el seu mestre, Johannes Ockeghem creant obres on percebem amb tota la intensitat aquella bellesa serena que ens du a allò transcendent. L’acurat programa definia amb claredat la línia cronològica des de Binchois a mitjans del segle XV, fins a Richafort a mitjans del XVI i a través de la música d’aquests amb Ockeghem i el protagonista Josquin poder percebre’n la seva evolució. Com la veu s’allibera de la rigidesa del precedent cantus firmus emancipant-se fins el punt d’anticipar l’expressivitat (claríssima en el darrer dels bisos -el Grillo-) que ha de venir amb Monteverdi o Gesualdo.

La polifonia renaixentista, aquell miracle d’Occident segons Popper, com va recordar-nos sàviament Ramón Andrés en la sucosa xerrada introductòria al concert, creat a foc lent per la guspira creativa dels mencionats i alguns altres. La polifonia com aquella escriptura musical que ens ensenya la multiplicitat que som. El contrapunt com a resposta individual a una qüestió ontològica, espiritual, on Josquin exerceix de mestre creant veritables espais sonors, amplificant el camp d’acció a través de trompe-l’oeil vocals que omplen les noves catedrals que s’alcen poderoses al cel. I els O Vos Omnes dignes mèdium capaços de dignificar aquestes meravelles sonores i de recrear una música bellíssima que té més cinc segles però que ens parla de coses que encara coneixem, i que cal escoltar amb els ulls closos, tractant de fer el buit per a que aquesta et penetri i et sacsegi amb tota la intensitat de què és capaç. I marxar després en silenci, reflexius, essent millors.

Una música bellíssima que ens permet, per uns instants, mantenir-nos feliços ‘a recer de la fúria del món’, com subratllen a Torroella. 

Ignasi Albors
Catclàssics