Cerca de crítiques

Enquesta

Albert Guinovart, de Barcelona a Nova York

23/6/2023 |

 

Programa: Albert Guinovart

Lloc i dia:Carnegie Hall, de New York

http://www.revistamusical.cat/critica/albert-guinovart-de-barcelona-a-nova-york/

MIOTTA & MOLIÈRE. Albert Guinovart, piano. Granados: Allegro de Concierto, op. 46; Valsos poètics. Turina: Tres Danzas fantásticas, op. 22. Guinovart: Valsos poètics; 24 Preludis (selecció); Nocturn a Alícia; 3 Poemes d’Emily Dickinson; Arlecchino. CARNEGIE HALL (NOVA YORK). 22 DE JUNY DE 2023.

Són pocs els compositors catalans que tenen un ampli catàleg musical que inclogui òperes, obres simfòniques, ballets, musicals i repertori de cambra. Són encara menys els compositors que no només componen, sinó que també interpreten ells mateixos la seva música arreu del món. I en són encara menys els que estrenen obres noves en una de les sales de concerts més importants i reconegudes del món. Ens referim a Albert Guinovart, que ha presentat Poems without words (Sony Classical), el seu cinquè àlbum i el segon exclusivament centrat en obres de piano sol i interpretades per ell mateix.

Lluny de la grandiositat i magnificència d’obres del mateix compositor, com el popular musical Mar i cel, Guinovart ha tenyit el Weill Recital Hall –la sala més petita del Carnegie Hall, amb capacitat per a unes 270 persones– d’un intimisme, delicadesa i senzillesa que demostren la versatilitat del repertori i interpretació del músic català.

Si bé Guinovart ja té un recorregut musical destacat a Nova York (val la pena destacar-ne els recitals al Lincoln Center for the Performing Arts, on va acompanyar la soprano Victòria dels Àngels), el pianista i compositor s’ha estrenat a l’emblemàtic Carnegie Hall de Nova York. En aquesta l’ocasió, Guinovart ha dedicat el concert a la memòria d’Alícia de Larrocha, de qui se celebra el centenari del naixement, i amb qui el compositor va compartir una estreta relació professional.

Guinovart va encetar el concert amb obres que De Larrocha interpretava a les seves gires: els Valsos poètics de Granados i les Danses fantàstiques de Turina. Tot i que el pianista semblava nerviós en el seu debut, Guinovart va saber defensar una sòlida execució de les obres, algunes amb alta complexitat tècnica al teclat. Ara bé, la interpretació de Guinovart no va acabar de transmetre l’expressivitat requerida en aquestes peces de Granados i Turina, tot fent que l’energia que es desprenia de la música no acabés de fluir més enllà de l’escenari.

A la segona part, en canvi, Guinovart va ser capaç de crear un ambient íntim i emotiu, on va oferir un tast de la música composta per ell mateix, que està inclosa al seu nou enregistrament. Cal destacar la selecció dels 24 Preludis que el compositor va concebre durant el confinament per la pandèmia de la covid-19. Els Preludis, amb melodies ben “guinovartianes”, fan referència al poder la bellesa, que va ser més que mai necessària en aquells moments tan durs. En aquesta mateixa segona part, el públic va presenciar el que crec que va ser el clímax del concert. Es tracta de l’estrena mundial de l’obra Nocturn a Alícia, també dedicada a la recordada De Larrocha. Les harmonies vívides de Guinovart, combinades amb una interpretació clara de les melodies, van crear una experiència càlida i commovedora que va deixar els oients en un silenci emocionant després de les últimes notes de la peça.

De Barcelona a Nova York, Albert Guinovart ha conclòs el seu debut al Carnegie Hall amb un públic –majoritàriament catalans i catalanes residents a Nova York– entusiasmat i orgullós de veure com Catalunya continua sent un exportador d’artistes de primer nivell que són capaços de fer-se seves les sales de concerts més importants del món. 

Albert Martínez
Revista Musical Catalana