Cerca de crítiques

Enquesta

Les “Varvariacions” tempestives

23/5/2023 |

 

Programa: Var­vara

Lloc i dia: Auditori de Girona

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2292280-les-varvariacions-tempestives.html

La clo­enda de la 16ª tem­po­rada Iber­ca­mera a Girona va tenir lloc el diu­menge 21 de maig, a la Sala de Cam­bra, pràcti­ca­ment plena, de l’Audi­tori. El comiat es va fer amb alta dig­ni­tat: un reci­tal de la pia­nista russa Var­vara, inter­pre­tant les Vari­a­ci­ons Gold­berg de Bach, autèntic monu­ment del reper­tori de tecles, que cons­ti­tu­eix una fita ine­lu­di­ble per tots els pia­nis­tes i cla­vi­cem­ba­lis­tes de cimera enver­ga­dura.

Var­vara no ha sigut sim­ple­ment l’artista resi­dent del cicle de cam­bra d’enguany, sinó que és una aposta des­ple­gada amb constància per part de la pro­mo­tora bar­ce­lo­nina, de la mà de la qual ja va actuar diver­ses vega­des a la nos­tra ciu­tat. Així que el públic local ja la coneix: de per­so­na­li­tat humil i apa­rença hieràtica, pre­fe­reix els tem­pos lents i seràfics com a pedra de toc per alli­be­rar les sub­ti­li­tats més apas­si­o­na­des i expres­si­ves. Recol­zada sobre el Steinway, sem­bla quasi immersa, en una comunió simbiòtica amb l’ins­tru­ment, este­nent els dits cau­te­lo­sos, aqui­lins i pun­ti­llis­tes, que cer­quen la donació ine­fa­ble de cada detall. Més que de vir­tu­o­sisme, Var­vara és una pia­nista de la vir­tut a la manera clàssica, de la tem­prança i la tem­pes­ti­vi­tat, que aborda l’ofici com una causa o creença.

Per això, encara que domini per­fec­ta­ment els secrets del con­tra­punt “com­bi­na­tori” (com apun­tava el polímata Leib­niz, coe­tani de Bach, amb qui segu­ra­ment va coin­ci­dir a la ciu­tat de Leip­zig), Var­vara fa seves les Vari­a­ci­ons –les “Var­va­ri­a­ci­ons”, podem dir–, amb la seva entrega gene­rosa i per­so­nal, irra­di­ant de sere­nor i cin­til·laci­ons. Només així s’explica, de fet, la retenció mnemònica d’una obra d’aquesta extensió i la insu­pe­ra­ble con­cen­tració a tota l’hora i mitja que va durar la seva exe­cució.

El fet que sigui un opus tan llarg i sense ínte­rims fa que tam­poc sigui fàcil, pels espec­ta­dors, roman­dre en abso­luta immo­bi­li­tat, en una sala penom­brosa com les o(m)bres de Cara­vag­gio. Però més enllà d’un oca­si­o­nal xiu­xi­ueig, o del cre­pi­tar d’algun cara­mel desem­bo­li­cant-se, el públic va resis­tir estoi­ca­ment, en plàcida qui­e­tud, fins coro­nar l’intèrpret mos­co­vita amb un aplau­di­ment alti­to­nant i dem­peus, que va durar varis minuts.

El peri­ple de Var­vara amb les Vari­a­ci­ons de Bach seguirà demà dimarts, amb cita al Palau de la Música de Bar­ce­lona. Però per qui no pugui anar-hi, resta sem­pre l’opció d’escol­tar el disc que la con­cer­tista eslava, de futur aus­piciós, va gra­var al Mones­tir de Cervià de Ter, i que està dis­po­ni­ble a les prin­ci­pals pla­ta­for­mes del cibe­res­pai. 

ALEXANDRE NUNES DE OLIVEIRA
El Punt/Avui