14/4/2023 |
Programa: Cor Monteverdi & English Baroque Soloists amb John Eliot Gardiner
Lloc i dia: Palau de la Música Catalana
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2277428-contra-el-monoteisme.html
Cor Monteverdi & English Baroque Soloists amb John Eliot Gardiner.
Einmal ist keinmal és una coneguda expressió alemanya, cèlebre per la seva presència a la novel·la La insuportable lleugeresa de l’ésser, de Milan Kundera. Una vegada és res, podríem traduir. Però quan hem d’escriure del privilegi que suposa, sempre, escoltar la colossal Missa en si menor BWV 232 (1733-1748) de Johann Sebastian Bach (1685-1750) amb les forces del Monteverdi Choir i els English Baroque Soloists de John Eliot Gardiner, a les portes de celebrar 80 primaveres, ni una, ni dues, ni tres vegades deixen de ser res. Per què? Quan el cronista, al llarg de la seva vida, ha tingut la sort d’haver escoltat fins a tres vegades l’esmentada obra amb els esmentats intèrprets, puc assegurar que tres són res perquè l’insondable misteri de la bellesa que s’assoleix a la fi de l’audició deixa l’oient en un estat de l’ésser totalment indefinible. I no és una metàfora. Només puc escriure que els que el tercer dia de la Pasqua d’enguany vam poder escoltar aquesta Missa bachiana en la versió gardineriana, vam sortir del Palau redimits, transformats, extasiats, utilitzant l’adjectiu en el sentit etimològic de desplaçats o pertorbats, i on totes les forces mentals, psíquiques i espirituals semblaven haver-se impregnat d’una sonoritat que entreobria les forces del gran misteri. És el gran misteri de l’ésser que les manifestacions de l’esperit humà, i de la mateixa religió, han intentat de verbalitzar, però on cada intent suposa un nou fracàs. Com és un fracàs, al cap i a la fi, aquesta crònica. Sols puc dir que vam ser allà, submergits en una dimensió sonora que, siguem o no creients, va corroborar allò apuntat per Cioran a El llibre de les quimeres: Bach, Shakespeare, Beethoven, Dostoievski i Nietzsche són l’únic argument contra el monoteisme.