5/3/2023 |
Programa: Grigory Sokolov
Lloc i dia: Palau de la Música Catalana
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2262072-l-art-musical-de-veritat.html
Ha estat el cineasta J.F. Martel qui ha indicat la diferència entre art i artifici. Igual com el filòsof francès Alain Finkieltraut acaba d’atacar durament el relativisme i la confusió existent entre la cultura i l’entreteniment, a casa nostra la programació musical tampoc s’escapa d’aquests debats i no caldrà recordar el debat que hi ha hagut sobre la, per alguns suposada, direcció escènica de Jaume Plensa en el Macbeth de Verdi al Liceu o l’autoanomenada “obra d’art sonora” perpetrada, aquest passat cap de setmana, al vestíbul principal de L’Auditori, on Lolo & Sosaku es van dedicar a fer xocar dos pianos de la marca barcelonina Chassaigne Frères com quan érem nens ho fèiem amb cotxes de Scalextric. Heus aquí la modernor, que no pas la modernitat. Enmig d’aquest clima enrarit, a voltes massa deutor d’Eurípides, que assegurava que a aquells a qui els déus volen destruir, abans l’embogeixen, dimecres passat vam tenir l’oportunitat de reescoltar un immens pianista com és Grigory Sokolov. Més enllà de la repetició anual d’un recital convertit en una referència en les agendes dels melòmans, el pianista rus va demostrar per què és qui és. Capaç de fer-nos entusiasmar amb repertoris tan poc convencionals en la literatura pianística com la música de Henry Purcell (1659-1695) o atansar-nos a un Mozart ben construït i arquitecturitzat, el recital també ens va permetre rememorar allò que és l’art de veritat: atansar-nos al misteri de la nostra condició com a homes i dones que som. Llàstima, però, que la dictadura del mercat tampoc s’escapa d’esquitxar un artista de qui sembla que el seu públic assisteixi als concerts sokolovians per gaudir d’un reguitzell de bisos d’antologia. En tot cas, una nit per rememorar.