ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Coses de la història

5/10/2022 |

 

Programa: Riccardo Chailly dirigeix l'Orquestra de la Scala de Milà

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2201569-coses-de-la-historia.html

En una arren­cada de tem­po­ra­des musi­cals a Bar­ce­lona que recor­da­rem per la seva aposta, a cavall gua­nya­dor, amb sim­fo­nies de Gus­tav Mah­ler (1860-1911), dilluns va tocar el torn de l’inici del cicle Palau 100 amb l’Orques­tra Fil­harmònica de La Scala sota la con­ducció estel·lar de Ric­cardo Chailly. Pos­si­ble­ment, dels tres Mah­ler escol­tats dar­re­ra­ment a Bar­ce­lona el Mah­ler de dilluns va ser el que recor­da­rem durant més temps, a causa de la inter­pre­tació històrica d’una Sim­fo­nia núm.1 “Tità” que va col­pir i nafrar al res­pec­ta­ble, en espe­cial en els seus ter­cer i quart movi­ments. Mal­grat saber que l’orques­tra mila­nesa és, per sobre de tot, una orques­tra de fos d’òpera, quan al seu cap­da­vant hi ha una ins­ti­tució com Ric­cardo Chailly, una curi­osa batuta que va ini­ciar-se com a direc­tor d’òpera i va anar eixam­plant pro­gres­si­va­ment els ter­ri­to­ris musi­cals fins a con­ver­tir les seves lec­tu­res de Mah­ler, Bruck­ner o Xos­takòvitx en autènti­ques referències, els resul­tats ja no són els d’una mera orques­tra de fos, sinó que cotit­zen al nivell de les més grans orques­tres euro­pees. No van fer-hi res alguns desa­jus­ta­ments o impre­ci­si­ons pun­tu­als perquè la lliçó va ser clara. Mah­ler ha d’impac­tar i el públic ha de sor­tir dife­rent a com ha entrat a la sala de con­certs. I això és el que va pas­sar, sen­zi­lla­ment, dilluns. Amb un pro­grama per­fec­ta­ment tra­vat i cohe­si­o­nat que per­me­tia escol­tar les dues pri­me­res sim­fo­nies de Beet­ho­ven i Mah­ler, en un recor­re­gut musi­cal que abar­cava de l’any 1800 al 1889, anys de les estre­nes de les sim­fo­nies, el con­cert va ser una veri­ta­ble lliçó del que ha de ser una inter­pre­tació de Mah­ler de les de veri­tat. Va ser el gran i tan poc recor­dat Felip Pedrell (1841-1922) qui va augu­rar l’èxit del sim­fo­nisme mah­lerià en el futur. El futur ja és aquí i de qui no ens enre­cor­dem ara és, pre­ci­sa­ment, de Pedrell. Coses de la història.


ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet