Cerca de crítiques

Enquesta

A gust amb l'adeu, a Vilabertran

30/8/2022 |

 

Programa: Quar­tet Casals, amb Chris­tian Blacks­haw

Lloc i dia: Schubertíada

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2185942-a-gust-amb-l-adeu-a-vilabertran.html

Els números són rodons: la Schu­bertíada de Vila­ber­tran va fina­lit­zar la seva 30a edició amb més espec­ta­dors que mai i un índex de qua­li­tat super­la­tiu. Per rati­fi­car-ho, vam tenir el ja habi­tual reci­tal del Quar­tet Casals, amb la par­ti­ci­pació espe­cial del pia­nista anglès Chris­tian Blacks­haw.

Sent una for­mació del país, és rela­ti­va­ment fàcil assis­tir a les actu­a­ci­ons del Casals, però la presència del piano cons­tituïa òbvi­a­ment un sucu­lent al·lici­ent. De totes mane­res, el Quar­tet començava a soles, amb el N. 1 en do major de Xos­takòvitx. Mig segle després de la seva mort, el com­po­si­tor rus està de moda, qui sap, perquè les seves cre­a­ci­ons són con­tun­dents i apel·len a la reflexió, quel­com impor­tant en un temps crític de pandèmia, guerra i canvi climàtic. L’obra, de 1938, és curta i està dotada d’un melo­disme pri­ma­ve­ral, jugant amb els dife­rents rols de cada cordòfon, tot i que a vega­des pre­senta deri­va­ci­ons més holo­gramàtiques i arle­qui­na­des. L’exe­cució va ser deli­cada, plena de sub­ti­li­tats, amb els músics com­par­tint mira­des de com­pli­ci­tat i irra­di­ant una sin­cro­nia natu­ral, espontània, pròpia dels intèrprets beneïts.

El reci­tal con­ti­nu­a­ria lla­vors amb el pia­nista britànic, que va mar­car una cadència de vol migra­tori, gràcil i aerostàtica, pel Quin­tet n. 2 en la major de Dvorák. Es tracta d’una par­ti­tura com­plexa, ali­ne­ant petits solos de caire líric amb les sec­ci­ons més caba­lo­ses, on els cinc ins­tru­ments s’uni­fi­quen. S’ha de des­ta­car el mera­vellós segon movi­ment, una Dumka, melo­dia melancòlica d’ori­gen ucraïnès, amb un punyent leit­mo­tiv mar­cat pel teclat, i que els con­cer­tis­tes van entre­gar de manera par­ti­cu­lar­ment emo­tiva. Pot­ser ser­via, encara que sub­cons­ci­ent­ment, de recor­da­tori a la resistència del poble que pateix l’agressió mili­tar.

Men­tre rebien una gran ovació del públic, els artis­tes sem­bla­ven dubi­ta­tius sobre el bis, però al final es van decan­tar per ofe­rir el segon movi­ment, Lento – con molto sen­ti­mento, del Quin­tet en fa menor de Cesar Franck, un opus llarg i amb den­si­tat atmosfèrica però també certa sen­su­a­li­tat. Va ser la forma adi­ent d’aco­mi­a­dar no només la 30a Schu­bertíada, sinó també l’agost que a gust arriba al final, mar­cant l’ocàs de l’estiu. A la sor­tida, un llamp en la distància i unes espar­ses gotes de pluja cer­ti­fi­ca­ven el comiat.

ALEXANDRE NUNES DE OLIVEIRA
El Punt/Avui