Cerca de crítiques

Enquesta

'WINTERMÄRCHEN', una història trista molt ben explicada

8/9/2003 |

 

INTÈRPRETS PRINCIPALS Dale Duesing, Stephanie Friede, Cornelia Kallisch, Kurt Streit, Franz-Josef Selig, Robin Leggate, Johanne Saunier i Kris Dane
DIRECCIÓ D'ESCENA Luc Bondy
DIRECCIÓ MUSICAL Kazushi Ono
LOCAL Gran Teatre del Liceu
DATA 6 de setembre

Inaugurar la temporada amb l'equip del Théâtre Royal de la Monnaie (De Munt, en flamenc) de Brussel.les, i a més a més amb l'òpera de Philippe Boesmans Wintermärchen (Conte d'hivern), estrenada l'any 1999, és una declaració d'intencions de la direcció artística del Liceu, i la seva aposta per la contemporaneïtat es va saldar amb èxit i amb el públic encantat. Igual que a Bèlgica i a França, però no tant a Alemanya, a Barcelona Wintermärchen va agradar.
S'ha comparat sovint la col.laboració entre Boesmans i el director d'escena, Luc Bondy (iniciada amb un Monteverdi, L'incoronazione di Poppea), amb la tasca conjunta de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal. Canal 33 va oferir, d'aquests dos últims, Ariadne auf Naxos el mateix dissabte en què el Liceu estrenava a Espanya Wintermärchen. No és una mala comparació, no. Bondy ajusta al mil.límetre la posada en escena a partir de la música de Boesmans, que actua d'exemplar banda sonora del que passa en escena, Conte d'hivern de Shakespeare, amb un final subtilment obert, però d'acord amb l'esperit de l'original.
Tot està molt ben quadrat, i tan sols alguns detalls són discutibles: la nina que fa de nadó --a qui els cantants mai agafen amb convicció--, l'hereu mort a qui el rei Leontes no pot arrossegar a la primera línia d'escena, l'estètica d'inequívoc aire West Side Story del tercer acte... Però són això, detalls que no afecten el resultat final. Una prova de la mestria compositiva de Boesmans és la il.lació, en el citat tercer acte, entre la seva música, l'episodi jazzístic del trio Aka Moon, ben coneguts per l'afició inquieta barcelonina (toquen diumenge, 14, al Harlem), i la sofisticadíssima veu rockera de Kris Dane, Florizel que un no es pot imaginar assumit per una veu clàssica.
La resta del repartiment és, també, de qualitat: el baríton Dale Duesing és, des de l'estrena de Wintermärchen, Leontes, i s'ha fet ben seu el personatge, a qui amb la seva veu confereix tots els estats d'ànim pels quals el fa navegar, i sucumbir, Shakespeare; altres fantàstics veterans de la producció original són Cornelia Kallisch, Paulina, i Franz-Josef Selig, Camillo i veu de l'oracle, i la ballarina Johanne Saunier, que dansa sobre la música d'Aka Moon a partir de la potent coreografia de Lucinda Child.
Acaben de completar l'equip Kurt Streit, bon Polixenes, i l'així mateix impecable Stephanie Friede, que substitueix la soprano Susan Chilcott, creadora del paper i col.laboradora habitual del teatre de Brussel.les, on va cantar ara fa tres mesos per última vegada abans de morir, dijous passat, als 40 anys. L'atzar ha subratllat amb crueltat aquesta setmana que Wintermärchen és una òpera bonica que relata una història tan trista com ho pot ser la vida.

Joan Anton Cararach
El Periódico