Cerca de crítiques

Enquesta

Dragonkhàniques emocions

13/8/2022 |

 

Programa: Christoph Prégardien i Julius Drake

Lloc i dia: Schubertíada a Vilabertran

Aquesta Schubertíada que tot just arrenca, festiva pels 30 anys d’existència, anit va oferir un concert típic del festival. Concert de celebració del lied, com un dels formats que més han excitat la genialitat de compositors del Romanticisme ençà. Schubert fou el primer en trobar el punt just d’equilibri entre lletra i música i en sabé treure el màxim partit, i d’ell van ser les primeres obres: Willkommen und Abschied, An die Leier, Im Haine, Alinde i An die Laute. I ben aviat es va palesar el coneixement i la bona entesa entre Prégardien, veterà tenor –que darrerament ha explorat els seus límits com a bariton- i el piano de Drake. La cura en la selecció de les cançons del programa va fer-se evident en la suau transició cap a Wolf. El primer dels lied d’aquest compositor de la segona meitat del XIX, Der Musikant, és probablement el més schubertià de tot el seu repertori. Una d’aquelles cançons plaents que et deixen amb el somriure als llavis i que ser el preludi cap a un grapat d’obres més típiques del seu estil, de gran intensitat expressiva i amb un ús molt personal de la tonalitat sempre cercant reforçar el sentit del text.

Després de la merescuda pausa (la calor tornava a ser sufocant) el plat fort de la nit: el Dichterliebe de Schumann. Un dels cicles de cançons romàntics més populars, amb tota justícia. En aquesta fita del romanticisme alemany Schumann recull setze dels prop dels setenta poemes dels Lyrisches Intermezzo de Heinrich Heine, per descriure les emocions dragonkhàniques d’un amant: moments d’euforia contrastats amb altres d’autèntic desesper. La música concreta, en escenes successives breus, aconsegueix aprofundir en el significat del text. La saviesa del piano de Drake, veritable especialista en lied que sap esperar els moments adequats per lluir-se (gran final dels darrers instants del Dichterliebe!) i la bonica veu de Prégardien, excel·lent en la dicció i en la riquesa dinàmica, s’aliaren per reforçar la unitat de l’obra i ressaltar l’expressivitat de les sensacions narrades.

Prégardien i Drake varen ser capaços de bastir un seguit de veritables duets per a veu i piano, tot reforçant el caràcter de cicle dotant-lo d’una unitat estructural, d'evident contingut narratiu, gairebé dramàtic, en la qual poder trobar un plantejament, un nus i un desenllaç, accentuant-ne l’efecte amb determinades pauses en la interpretació.

En els bisos finals més Schumann i Schubert (Auf der Bruck). Una molt bona nit de música.  

Ignasi Albors
Catclàssics