Cerca de crítiques

Enquesta

Carles Santos al Nou Sons 05

Carles Santos, més rotund que mai

5/3/2005 |

 

INTÈRPRET Carles Santos
LOCAL Auditori
DIA 2 de març

La força interpretativa i el virtuosisme van dominar el recital de Santos.

Quan un artista ha estat capaç de crear un espai i un llenguatge propis convencent els altres de l'encert de la seva proposta, en el pas següent intenta resumir el món a les seves mans. I sembla que aquesta és la proposta de Carles Santos, amb Transfer. L'univers en 88 tecles, segurament el més esperat i concorregut concert del cicle Nous sons 05.
No veig la necessitat del títol, perquè Santos es redueix i es resumeix a si mateix a cada actuació seva, en què apareixen la seva memòria històrica, Bach, Scarlatti, Beethoven, Rossini, Chopin i Falla, entre altres. També els seus fantasmes familiars i el seu imaginari, des de La pantera imperial a Ricardo i Elena. En resum, el seu univers particular.

Però el que va ser innovador en aquesta ocasió va ser la rotunditat, la contundència, per no dir violència, una cosa consubstancial en la seva manera pianística, que va dominar aquesta hora d'actuació sense propines. En el seu recital va ser més fort i romàntic que altres vegades pel to de crit que va practicar, relegant a breus moments la delicadesa i sensualitat que tan bé domina. Volia demostrar la seva vitalitat i fortalesa més que mai.
I ho va aconseguir, tot i no tocar sobre el seu gran cua de Vinaròs; haver d'ajudar-se amb una pilota blanca durant la primera part, i els altaveus. És ell i segueix en forma, això és l'important.

Luis Polanco
El Periódico