Cerca de crítiques

Enquesta

Quart(et) de segle

2/5/2022 |

 

Programa: Quartet Casals

Lloc i dia: Auditori de Girona

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2133729-quart-et-de-segle.html

Les últi­mes mati­na­des, es podia apre­ciar l’extra­or­dinària ali­ne­ació dels qua­tre pla­ne­tes més bri­llants del nos­tre cel noc­turn: Venus, Mart, Júpiter i Saturn. És com si els matei­xos astres s’hagues­sin con­fa­bu­lat per cele­brar el 25è ani­ver­sari del quar­tet Casals, com­me­mo­rat amb un reci­tal a l’Audi­tori de Girona.

Cons­tituït per Vera Martínez (violí), Jonat­han Brown (viola) i els ger­mans Abel i Arnau Tomàs (violí i vio­lon­cel), a part d’home­nat­jar el mes­tre Pau Casals, la for­mació ràpida­ment s’ha esta­blert com un refe­rent a Cata­lu­nya i ha asso­lit també un esta­tus cap­da­van­ter en l’àmbit inter­na­ci­o­nal. L’avi­nen­tesa, per tant, s’assu­mia com a irre­nun­ci­a­ble i el públic gironí va res­pon­dre en bon nom­bre.

El Casals ens pro­po­sava un peri­ple de tres segles, començant amb el quar­tet Op. 20 n. 3 (1772) de Haydn, històrica­ment con­si­de­rat l’inven­tor d’aquest reei­xit for­mat. Músics i espec­ta­dors es van rebre mútua­ment amb llums tènues i una certa sobri­e­tat, ade­quada perquè el con­junt pro­mulgués de manera con­cen­trada les tona­li­tats melancòliques i tardo-bar­ro­ques de la peça. S’intuïa entre els intèrprets una com­pli­ci­tat espontània, quasi extra­sen­so­rial, i el so dels ins­tru­ments rever­be­rava deli­ca­da­ment a les parets de fusta de la sala. Malau­ra­da­ment, els estos­secs també.

Segui­da­ment, un salt en el temps, cap al quar­tet N. 1 op. 49 (1938) de Xos­takòvitx, actu­al­ment un dels com­po­si­tors més reques­tats en els direc­tes i amb justícia: per la ferma per­so­na­li­tat i pel seu llen­guatge sin­gu­lar que des­ferma una extensa com­prensió de l’ànima humana. L’obra exhala un aire pri­ma­ve­ral, una música que flo­reix com la vida mateixa. Sens dubte, un dels secrets del Casals és man­te­nir un tempo serè, sense tre­pi­da­ci­ons, que poten­cia el lirisme implícit en les par­ti­tu­res. L’audi­tori feia eco dels pri­mers bravi.

Recu­lant exac­ta­ment un segle, l’últim quar­tet en pro­grama era el N. 3 op. 44 (1838) de Men­dels­sohn. L’ale­many no vigeix tant de moda com el rus, tota una infe­li­ci­tat, ja que es tracta d’un cre­a­dor ful­gu­rant, un dels millors de la pri­mera mei­tat del segle XIX, amb les seves riques melo­dies. Els con­cer­tis­tes es lluïen, molt més dis­te­sos, dei­xant-se empor­tar pels per­fums jovi­als i sub­tils dels com­pas­sos, i amb Vera Martínez excel·lint en els solos.

Els llargs aplau­di­ments van merèixer bisos amb bom­bons de Falla i Beet­ho­ven, per arro­do­nir la nit: quina millor forma de cele­brar els 25 d’anys d’un quar­tet que està mar­cant el pri­mer quart del nos­tre segle?

ALEXANDRE NUNES DE OLIVEIRA
El Punt/Avui