Cerca de crítiques

Enquesta

Carles Santos al Nou Sons 05

Fam de Santos

4/3/2005 |

 

'Transfer'. Compositor i piano: Carles Santos. Nous Sons 05. Barcelona, Auditori, 2 de març.

Diverses cancel·lacions per motius de salut van fer que l'any passat Barcelona es quedés sense la seva necessària ració de Carles Santos. Un parell de mesos abans de l'estrena al Lliure de La meua filla sóc jo, el músic de Vinaròs va mostrar una energia envejable en la seva actuació dins del marc del Nous Sons 05, naturalment, davant del seu estimat piano. Descriure un concert de Santos és feina complicada. Sempre és millor experimentar en viu l'entrega tel·lúrica del músic, seguir sense parpallejar els seus canvis d'atmosfera, els salts del frenesí rítmic més esbojarrat a la calma més evocadora, de la violència desaforada d'un Santos martellejant amb els punys el teclat (així va arrencar la vetllada) a la delicadesa de les carícies a l'instrument.

Tot això i més es va presentar sota el nom genèric de Transfer, un tour de force que oferia fragments nous al costat de retrobaments amb títols ja coneguts com No al no -un altre concert amb piano, en aquest cas al Lliure, del qual va reprendre un dels moments més aconseguits, passant, mentre gemega (de plaer?) mocadors pel teclat que després flaira amb fruïció-, La pantera imperial amb la seva totèmica filiació bachiana i l'esclat rossiniàd'El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora o l'art de la paràfrasi elevada a la darrera potència -una bona ironia, Santos està nominat a un premi Max com a compositor d'una obra que beu de forma majoritària de Rossini in person-. Experiència, bàsicament, d'una gran fisicitat, d'un notable impacte, el concert va satisfer momentàniament la nostra gana -més satisfeta encara estaria si els principals muntatges de Carles Santos estiguessin preservats i editats en DVD, com passaria en un país normal-, a l'espera del pròxim plat del geni.
Xavier Cester
Avui