Cerca de crítiques

Enquesta

Passió de cambra

4/4/2022 |

 

Programa: La Passió segons Sant Joan BWV 245

Lloc i dia: Auditori de Girona

Una de les característiques de l’immens talent de Bach era la seva capacitat per adaptar-se a l’entorn. Així, igual que durant els anys que va viure a la cort del príncep Leopold a Köthen, expert violinista, va escriure gran part de la seva obra per a aquest instrument i molta de la música de cambra, durant les dècades que va viure a Leipzig va focalitzar els seus esforços en la música sacra: centenars de cantates, la missa, motets i les seves passions foren estrenades a les esglésies de Sant Nicolau i Sant Mateu d’aquesta ciutat.

Més petita, íntima i i lírica que la majestuosa Passió segons Sant Mateu, la de Sant Joan fou la primera que va escriure a Leipzig. Estrenada el Divendres Sant de 1724 conté menys àries però major diversitat de formats en l’ús de l’orquestra, alternant diferents grups cambrístics amb els tutti, creant una rica mostra d’efectes i densitats sonores.

La interpretació de l’Orchestra of the Age of Enlightenment va atendre especialment al caràcter dramàtic de l’obra. I ho feu amb una gran eficiència dels mitjans, en un format quasi de cambra: un cor de dotze cantants, tres per veu, que van anar alternant els papers solistes amb les parts corals, i tot just una vintena d’instrumentistes amb un gran baix continu.

L’orquestra, dirigida més per la concertino des del violí que des del cor per Mark Padmore, centrat aquest en el rol d’evangelista-narrador més que no pas en el de director (recentment en una entrevista comentava que aquest rol respon a un concepte posterior, en ple segle XIX i que no el creu necessari en un oratori del XVIII), va sonar sòbria i adequada. Ajustada en cada moment al que l’obra necessita, amb molt d’ofici. Padmore, protagonista vocal, va accentuar el to dramàtic de la partitura des del seu recitatiu secco, i va anar donant pas a cadascun dels seus ben triats companys, entre els que hi van destacar el jove baríton Raoul Steffani, de bonica veu fresca i sensible, en el paper de Jesús, aïllat des de ben aviat en un cert joc teatral a l’altre extrem de l’escenari enfrontant el seu drama personal, i la soprano Mary Bevan, magistral en el control vocal.

Va ser una notable Passió en format de cambra. Una història antiga que ens parla i interpel·la a tots avui. Una història de traïcions, interrogatoris, burles, tortures i assassinats, temes ben actuals. Una meditació sonora de Bach sobre el patiment. Excel·lent ocasió per reunir-se en un acte de contemplació per a armar-nos en una esperança edificant, independentment de les nostres creences personals.

Després d’un breu i prematur aplaudiment del públic entusiasta, convenientment aturat per Padmore, es va interpretar solemnement per part del cor, com es feia en temps de Bach, un motet fúnebre, en aquest cas ‘Ecce quomodo moritur iustus’ de Jacob Handl, extraordinari en intensitat. Els membres de l’orquestra s’hi van sumar. 

Ignasi Albors
Catclàssics