Cerca de crítiques

Enquesta

Essencial Bach del gran Koroliov

4/2/2022 |

 

Programa: Evgeni Koroliov

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.llegir.cat/2022/02/critica-koroliov-interpreta-el-clave-ben-temperat-de-bach-al-palau-de-la-musica-02-02-2022/

El pianista rus va brillar al Palau de la Música interpretant 'El clave ben temperat' amb el rigor que el caracteritza.

Vetllada d’una gran puresa al Palau de la Música amb el Clave ben Temperat de Bach a les mans d’Evgeni Koroliov. El pianista va construir el seu Bach a partir de dues dimensions: la distància entre cada nota i el volum amb el que sonen. El joc a partir d’aquests vectors va estructurar el discurs en el temps, obtenint colors i textures no a partir d’una acció voluntària damunt les tecles del piano, sinó com a conseqüència dels vectors que Koroliov va escollir i que es van mostrar plenes de coneixement i saviesa. L’audiència va percebre doncs un Bach barroc ortodox, essencial, allunyat de romanticismes, efectismes i jocs de color, i va oferir a canvi una música arquitectònica, conscient de la seva artificiositat i alhora meravellosament orgànica.

La distància entre les notes, per exemple, no va ser mai exagerada, delimitant melodies i ornamentacions a partir d’un control del tempo que es feia difícil de creure, lluny d’una monotonia industrial. El domini de la temporalitat musical ens va mostrar la regularitat com una font de vida, de possibilitats, d’expressivitat dins l’ordre. On potser es va percebre més aquest fet va ser en el Preludi VIII en mi bemoll menor, de sonoritats barroques, pausades i gens virtuosística però plena d’emoció, una emoció que no es va fer mai romàntica o excessiva, sinó que va sorgir de dins la regularitat del discurs musical.

El Koroliov virtuós també va aparèixer en diverses ocasions durant la vetllada, per exemple en Preludi i fuga XIV en fa menor, BWV 859, de velocitats impossibles, però sense perdre mai el rigor i la disciplina, o a BWV 856, on el pianista va fer una classe magistral en fer aparèixer i desaparèixer línies melòdiques, d’una subtilitat difícil de creure. La constància en mantenir una sonoritat durant tota la interpretació va possibilitar que els mínims canvis de volum prenguessin més rellevància, i va ser mitjançant això que l’existència de cada línia melòdica es va fer necessària per a Koroliov.

Altres moments de gran joia: BWV 862, una aventura que comença amb un preludi ple d’alegria i energia de joventut, primaveral i assolellada, per a canviar radicalment a la fuga i oferir ja les petites amargors d’una jornada laboral adulta i acabar amb un ocàs vital, on Bach i Koroliov van crear conjuntament un univers d’incomptables matisos; o BWV 855, ple de la fúria que tant atrauria la generació romàntica que descobriria Bach el segle XIX, però on el pianista va executar les figures plàstiques de la música amb el rigor que el caracteritza i amb una emoció continguda i pausada que obria espais dins l’ànima.

Una nit doncs inoblidable al Palau de la Música, amb un Koroliov commogut pels nombrosos minuts d’aplaudiments, un temps que poc té a veure amb el poder intemporal de Bach o les hores que el músic ha hagut de dedicar a l’estudi i consolidació de les seves interpretacions, però que tot i així fa palès l’agraïment que el públic del Palau va sentir després de dues hores d’essència, emoció i barroc de primeríssima qualitat. 

Albert Mena
Llegir.cat