Cerca de crítiques

Enquesta

Disney o la fàbrica dels somnis

25/1/2022 |

 

Programa: Franz Schubert Filharmonia

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/disney-o-la-fabrica-dels-somnis-231549

La Franz Schubert Filharmonia va interpretar un concert de música de cinema dedicat a les bandes sonores de Disney.

La Franz Schubert Filharmonia va tornar a la música de cinema, aquest cop sense John Williams, en dos concerts al Palau de la Música els dies 15 i 16 de gener. La protagonista va ser la factoria Disney i un bon grapat de cançons de les seves pel·lícules. Sota la direcció del compositor Marc Timón, el concert va comptar amb els cantants Nerea Rodríguez, Berta Gratacòs, Alex Dee i Germán de la Riva, que van interpretar algunes de les cançons més efectistes i dolces d’unes bandes sonores que evoquen el somni i la il·lusió.

A la sala, plena de gom a gom, hi havia molts nens i nenes àvids de sentir les cançons de les seves pel·lícules preferides en directe. Aladdin, El rei lleó, Pocahontas o Frozen en van ser algunes, en unes interpretacions d’un alt nivell per part de cantants de musical que es van aliar amb Timón, i la Franz Schubert Filharmonia va ser el coixí de luxe d’unes cançons potser un xic massa ensucrades, però amb un gran efecte sobre els nens, que es deleixen per la il·lusió i l’esperança, i estan confiats que l’amor i la bondat sempre triomfaran. Aquest és el missatge de les cançons de les bandes sonores de Disney, que la música il·lustra a la perfecció.

Va ser un concert de música de cinema diferent dels que estem acostumats a sentir, ja que les protagonistes van ser les cançons i no pas les peces instrumentals. A partir de 1989 la factoria Disney va fer una revifalla que la va catapultar novament a la fama i a la popularitat gràcies a pel·lícules musicals amb animació per ordinador. La que va donar el tret de sortida va ser La sireneta, de la qual vam poder sentir la cançó “Parte de tu mundo”. La tria, segons va explicar el mateix Marc Timón, va ser difícil, ja que hi ha moltes pel·lícules i moltes cançons precioses.

Els quatre solistes van alternar l’anglès, el castellà i el català en les cançons, i van cantar en solitari i en algun duo. Va ser especialment graciós el duo masculí “Un poco loco”, de la pel·lícula Coco, en què Germán de la Riva i Alex Dee van mostrar la faceta més d’actors. De la Riva va ser el més actor de tots, i ho va tornar a demostrar en el duo de La bella i la bèstia, amb Nerea Rodríguez. Rodríguez va exhibir una veu aguda i potent, amb alguna estridència, mentre que Berta Gratacòs va cantar amb una veu més rodona en tots els registres, en un estil que recordava Noa, i és que fins i tot físicament hi té força retirada.

El principal compositor de la factoria Disney en aquesta etapa plena d’èxits ha estat Alan Menken, tot i que també hi ha col·laborat Michael Giacchino (Coco) i Hans Zimmer (El rei lleó). Les cançons van ser les peces que més alegria i aplaudiments van arrencar, però en el concert va haver-hi tres peces instrumentals importants, per motius diferents. D’una banda, la Franz Schubert Filharmonia va tocar L’aprenent de bruixot, de Paul Dukas, la cèlebre peça que Walt Disney va posar a la pel·lícula Fantasia (1940), en l’escena en què Mickey es converteix en el personatge de l’obra de Goethe i és l’aprenent que vol fer trucs de màgia sense saber-ne prou. L’orquestra va sonar amb força i energia, i Marc Timón va demostrar una batuta fèrria a la qual no es va escapar cap so, en una obra enigmàtica que va en un crescendo imparable fins al desastre final.

Timón és un dels valors més sòlids del panorama musical, més enllà de les nostres fronteres.
Marc Timón també va estrenar una obra pròpia, Mickeymousing, encàrrec de la Franz Schubert Filharmonia. Es tracta d’una peça que entronca plenament amb la música de cinema que es fa avui dia, plena d’emoció, de força, en un estil proper al d’Alexandre Desplat. Sens dubte, Timón és un dels valors més sòlids del panorama musical, més enllà de les nostres fronteres. I com que John Williams és una mena de padrí de la Franz Schubert Filharmonia, va haver-hi un lloc per a ell, amb la petita obra Scherzo for Motocycle and Orchestra, pertanyent a Indiana Jones i l’última croada.

Va ser un concert diferent, ple de sorpreses per satisfer la curiositat i l’ànsia dels menuts i no tan menuts de viure en directe allò que fa una pel·lícula ens emocioni: la banda sonora. Els cantants, simpàtics i amb veus dolces, van contribuir a fer sortir les històries de la pantalla i convertir-les en reals. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol