Cerca de crítiques

Enquesta

Colpir i nafrar

17/11/2021 |

 

Programa: Mite i tragèdia

Lloc i dia: Gran Teatre del Liceu

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2058889-colpir-i-nafrar.html

En la mateixa set­mana que Bar­ce­lona conei­xia l’enèsima refun­dació de la seva orques­tra simfònica, i també Naci­o­nal de Cata­lu­nya, amb el nome­na­ment del nou direc­tor musi­cal Ludo­vic Mor­lot, l’Orques­tra Simfònica del Gran Tea­tre del Liceu mos­trava amb escreix i de forma bri­llant com, ara per ara, el seu pro­jecte està per­fec­ta­ment enfo­cat i s’ha sabut eri­gir com l’orques­tra de referència del país. Cert és que el seu direc­tor musi­cal, Josep Pons, no dis­posa d’un per­fil musi­cal assen­tat de ple en el com­plex món de l’òpera, però els resul­tats asso­lits, fa uns dies, amb el War Requiem de Ben­ja­min Brit­ten i, ara, amb el pro­grama Mite i tragèdia d’Elek­tra i Èdip, han fet les delícies del públic del Liceu. Una pri­mera part amb una suite de l’Elek­tra de Ric­hard Strauss, cons­truïda per Man­fred Honeck, i sobre­tot el poc, incom­pren­si­ble­ment, pro­gra­mat ora­tori òpera Oedi­pus Rex d’Igor Stra­vinsky, van ser­vir per començar a gau­dir ple­na­ment dels anys a l’ombra de cons­trucció del so i la per­so­na­li­tat de l’orques­tra, sens dubte, una de les grans espe­ci­a­li­tats del mes­tre Pons. La con­tri­bució de l’excel·lent equip vocal i la sem­pre còsmica i sàvia dicció, com a nar­ra­dor, de l’actor Josep Maria Pou van aju­dar-nos a que­dar, lite­ral­ment, col­pits i nafrats a la fi de la tragèdia edi­pesca, on també vam escol­tar un més que con­vin­cent cor mas­culí del tea­tre. Resulta obvi que per al crei­xe­ment d’una orques­tra de tea­tre, com ho és la del Liceu, són més que neces­sa­ris pro­gra­mes simfònics com el de Mite i tragèdia, que hau­rien de for­mar part més freqüent­ment de la pro­gra­mació del tea­tre i, si pot ser, això sí, amb preus més asse­qui­bles, que són els que expli­quen el perquè no érem més al coli­seu.

ORIOL PÉREZ I TREVIÑO
El Punt / Avui