Cerca de crítiques

Enquesta

Triangle amorós operístic

26/10/2021 |

 

Programa: Orques­tra de Girona (OdG)

Lloc i dia: Auditori de Girona

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2048521-triangle-amoros-operistic.html

Aquest format d’escenari compartit amb òperes de curta duració és una opció per a espais com ara el de l’Auditori.

L’actu­ació d’aquest diu­menge de l’ Orques­tra de Girona (OdG) a l’Audi­tori va haver de començar amb retard a causa d’un pro­blema ope­ra­tiu a les taqui­lles, on es va acu­mu­lar una cua ser­pen­tina. Els orga­nit­za­dors, aten­ta­ment, van espe­rar que tot­hom pogués entrar a la Sala Mont­sal­vatge. I abans d’ence­tar el con­cert, el direc­tor de la for­mació giro­nina, Xavier Puig, va expli­car de manera amena la tria del pro­grama. Aquest començava amb obres del com­po­si­tor milanès Nino Rota, inclo­ent-hi el Con­certo per Archi i dos dels seus lle­gen­da­ris temes de ban­des sono­res –el Romeu i Julieta de Zef­fi­re­lli i El Padrí de Cop­pola. L’OdG, amb mol­tes cares joves, va sonar sin­cro­nit­zada i amb fluïdesa sota les ordres de Puig, que diri­gia sense tarima ni batuta, però amb ges­tos enèrgics i deci­dits. Els músics ves­tien pre­do­mi­nant­ment de blanc, con­tras­tant amb el fons de llums rogencs que dona­ven l’adi­ent efecte cine­ma­togràfic, també fet ser­vir per l’obra Danzón, de Leo­nard Berns­tein, amb els seus carac­terístics twists jazzístics i tro­pi­ca­lis­tes. El plat fort de la vet­llada, però, era l’ope­reta còmica El telèfon o l’amor a tres (1947), del com­po­si­tor ita­lo­a­me­ricà Gian Carlo Menotti. El títol sug­ge­reix un tri­an­gle amorós que en rea­li­tat inte­gra una dona, un home i... l’apa­rell telefònic que fa ser­vir cons­tant­ment la pro­ta­go­nista, ajor­nant així, amb el degut efecte humorístic, la pro­posta de casa­ment que li vol el seu pre­ten­dent. Amb una tra­ducció molt encer­tada, el lli­bret va ser can­tat en català per la soprano Mireia Tar­ragó i el baríton Oriol Mallart, que van estar molt con­vin­cents tant en l’aspecte líric com en el dramàtic. En aquest aspecte, molt intel·ligent­ment, l’espai escènic engen­drat per Martí Pera­fer­rer es va repar­tir tot al vol­tant de l’orques­tra, que con­ti­nu­ava ocu­pant la part cen­tral de l’esce­nari. Així, pot­ser, s’ha obert un pre­ce­dent, ja que aquest for­mat d’esce­nari com­par­tit amb òperes de curta duració i pocs mit­jans és sens dubte una opció a tenir en compte per a espais com ara el de l’Audi­tori. I res­pecte a l’Orques­tra de Girona, espe­rem també tor­nar a veure-la pro­pe­ra­ment. 

ALEXANDRE NUNES DE OLIVEIRA
El Punt/Avui