Cerca de crítiques

Enquesta

L'elegància magnètica d'una diva celestial

25/10/2021 |

 

Programa: Anne Schwanewilms

Lloc i dia:Recinte modernista de Sant Pau

https://www.nuvol.com/musica/classica/lelegancia-magnetica-duna-diva-celestial-213429

Anne Schwanewilms, acompanyada per Malcolm Martineau, va fer el debut al LIFE Victoria en un recital antològic.

El festival de lied LIFE Victoria finalment ha pogut satisfer un anhel compartit com el de fer venir Anne Schwanewilms, el proppassat 18 d’octubre, al Recinte modernista de Sant Pau. Acompanyada del veterà pianista Malcolm Martineau, la soprano alemanya va ser una torsimany màgica que va convertir en pedres precioses cadascuna de les cançons que va cantar. Elegància, bellesa i delicadesa extremes van ser el seu segell personal.

Com és habitual en el LIFE Victoria, abans de l’intèrpret principal vam poder sentir una cantant jove, que en aquest cas va ser la soprano Rita Morais. Acompanyada per Ester Lecha, va cantar cançons de Zemlinsky, Poulenc i Viana da Motta. Morais és una cantant de veu molt ben projectada i un frasseig molt acurat, però amb un excés d’harmònics que no va permetre adequar l’emissió de la veu en l’espai del recinte modernista per un excés de reverberació. Tanmateix, cal dir que és una cantant molt jove i ben preparada que encara té camí per recórrer.

L’aparició d’Anne Schwanewilms, acompanyada de Malcolm Martineau, va ser tan elegant com discreta i exquisida. És una cantant dedicada gairebé exclusivament al repertori alemany, tant d’òpera com de lied. En aquesta ocasió va fer una proposta programàtica i plena d’intel·ligència que incloïa grups de cançons de quatre compositors que són les pedres de toc del seu repertori liederístic: Mahler, Debussy, Duparc i Wolf. Malgrat que no va interpretar cap cicle sencer, les cançons no estaven escollides de manera aleatòria, sinó intencionada, relligades les de cada autor per un fil temàtic.

Schwanewilms va impartir una lliçó magistral de bon gust, d’elegància i d’una delicadesa exquisida.

Els quatre viatges que ens van proposar Anne Schwanewilms i Malcolm Martineau van començar amb l’ascensió, tres lieder de Mahler que posteriorment ell mateix va orquestrar i va incorporar a d’altres obres com la segona simfonia (Das Urlicht), la quarta simfonia (Das himmlische Leben) i el gran cicle Des Knaben Wunderhorn (Wo die Trompeten blasen). Només amb el primer, La vida celestial, Schwanewilms va impartir una lliçó magistral de bon gust, d’elegància i d’una delicadesa exquisida, tant en la tècnica com en l’estil i l’expressivitat. Amb un control absolut de la respiració, va fer una infinitat de matisos d’intensitat que van fer que les cançons de Mahler semblessin més etèries del que són. Amb una veu clara, dúctil i dolça, va fer cada frase com un fil preciós, però completament allunyada de qualsevol vestigi de manierisme.

Com correspon a un bon liederista, el frasseig va ser del tot nítid, tot i que podríem pensar que, essent una cantant alemanya, amb Mahler era com si jugués a casa. Ara bé, va dissipar qualsevol dubte amb la seva interpretació de Debussy i Duparc, de gran lluminositat i amb una dicció tan natural que fins i tot va fer les erres guturals. Les Proses lyriques són quatre cançons amb música i lletra de Debussy, de caràcter com de somieig, gairebé oníric. Aquest grup de cançons formaven els viatges poètics del programa, en què la veu de Schwanewilms i el piano de Martineau es van unir per projectar imatges de colors a través de la música.

Amb les tres cançons d’Henri Duparc vam enfilar els viatges cap a la malenconia. Duparc és un compositor poc prolífic que va escriure només disset cançons, però de gran valor estètic i intensitat emocional. Un cop més, Anne Schwanewilms va fer una interpretació delicada i exquisida, amb veu dolça i rodona, i també un punt de misteri a través de moments de suspensió d’una veu que semblava que desapareixia però que no es va trencar mai. Novament, Martineau va secundar-la amb elegància i expertesa.

El recital es va cloure amb els viatges a la fantasia dels Mörike-Lieder d’Hugo Wolf. El compositor austríac va escriure fins a cinquanta-tres cançons a partir de poemes del poeta Eduard Mörike, dels quals Schwanewilms en va triar quatre: Im Frühling, Gesang Weylas, Das verlassene Mägdlein i Auf einer Wanderung. Malgrat ser coetani estricte de Mahler —tots dos van néixer el 1860—, les cançons de Wolf tenen un caràcter diferent. Sota la influència de Wagner, els lieder de Wolf respiren un alè proper tant als Wesendonck Lieder com a Schubert.

La seva immensa qualitat vocal va fer pensar que, tancant els ulls, escoltàvem Elisabeth Schwarzkopf.

Anne Schwanewilms va ser no tan sols una cantant i una música meravellosa, sinó també una rapsoda que va transmetre la poesia subjacent a les cançons, amb una intensitat desbordant i continguda alhora, amb encant i amb misteri. La seva immensa qualitat vocal va fer pensar que, tancant els ulls, escoltàvem Elisabeth Schwarzkopf. Naturalment, havia d’estar acompanyada d’un pianista de la seva altura, i pocs n’hi ha com Malcolm Martineau, que amb gran habilitat camaleònica, transforma la manera de tocar en funció del cantant que acompanya. L’enhorabona al festival LIFE Victoria per haver-nos permès gaudir de l’art d’una de les millors cantants de l’actualitat. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol