Cerca de crítiques

Enquesta

Il barbiere di Siviglia a Sabadell

23/10/2021 |

 

Programa: Rossini: Il barbiere di Siviglia

Lloc i dia:Teatre de La faràndula de Sabadell. Dimecres, 20-10-2021.

César San Martín (Figaro), Carme Romeu, (Rosina), Pablo Martínez (Comte d’Almaviva), Fernando Álvarez (Don Bartolo), Jeroboam Tejera (Don Basilio), Eugènia Montenegro (Berta). Cor AAOS. OSV. Daniel Martínez Gil de Tejada, director. Pau Monterde i Miquel Gorritz, director d’escena.

 

De camí cap a una maduresa no exempta d’atzucats, la FOC ha inaugurat la seva tercera producció i la temporada operística de Sabadell, que enguany compleix 39 anys. Ho ha fet programant Il barbiere di Siviglia, l’òpera bufa més coneguda del repertori i del catàleg de Rossini, que des de la primavera de 2011 no pujava a La Faràndula i que, com de costum des de fa 34 temporades, voltarà per diverses poblacions catalanes dins el Cicle Opera a Catalunya. També és el títol aparellat al projecte de l’Escola d’Òpera que oferirà dues funcions.

Pau Monterde i Miquel Gorritz a la direcció escènica i Elisabeth Castells a l’escenografia, han dissenyat un espai únic i giratori que ha permès unificar l’acció i dinamitzar-la a partir de la representació del domicili de Don Bartolo, combinant l’extrerior i l’interior d’aquest com si d’una gran casa de nines es tractés en un “barbiere” poc hilarant però ben resolt amb savoir faire i alguns gags.

La il·luminació de Nani Valls arrodoneix una posada en escena tradicional, sense comicitat de baixa estofa ni complicacions més enllà de la coordinació del moviment en algunes corredisses i els números de non sense (sense sentit) on l’absurditat i el surrealisme de l’acció es vehiculen amb la concertació musical i el ritme escènic. Per exemple, al llarg final de l’acte primer i al quintet de l’acte segon. 

Sense talls significatius de números musicals i recitats, la producció és acceptable i engrescadora encara que no amaga la necessitat urgent i imperiosa d’una inversió econòmica i renovació (almenys ampliació), d’un cor que garanteixi la continuïtat de veus joves (i més qualitatives). El lloat rendiment i estabilitat artística reconegudes en títols ambiciosos com Otello, Aida o Turandot oferts abans de la pandèmia van ser absents en una secció masculina sense cohesió i destimbrada a la cabaletta d’Almaviva i al vaudeville final, tot i haver saldat correctament la serenata inicial sota el balcó de Rosina. Aquí, per cert, cal assenyalar la idoneïtat versemblant d’incorporar instruments reals com atrezzo dels coristes i el so de guitarra, en aquest passatge de música diegètica que emula una rondalla.

L’OSV, amb efectius reduïts i amb Daniel Martínez Gil de Tejada al capdavant, va sonar amb transparència, moderació decibèlica i un significatiu treball en l’articulació de la corda –obertura i acompanyaments-, tot i una tendència a tempi força àgils.

Solistes

El baríton César San Martín va encarnar un Fígaro clàssic amb relleu teatral, bona dicció i expressivitat en un cant ben defensat en tot el registre, malgrat una emissió opaca. Al seu costat, Pablo Martínez va ser un Comte d’Almaviva prou elegant que va rematar l’actuació amb “Cessa di più resistere” centrat en articular les nombroses ornamentacions d’un cant ben cisellat, de timbre clar, però a qui se li intueixen millors resultat en rols que es desenvolupin una línia més alleugerida d’abelliments, més spianato, que en realci la noblesa i calidesa del fraseig com a tenor lírico-lleuger.

Per la seva part, Carme Romeu (Rosina) va iniciar amb inseguretats i algunes notes calades la cavatina “Una voce poco fa”, evolucionant en fermesa en el cant florit –particularment les notes picades- en una Rosina de malícia moderada, caire ingenu i sotmesa al Don Bartolo de Fernando Álvarez. Aquest retornava amb un personatge caricaturesc del que n’extreu molta vis còmica, domini escènic potenciat per la seva experiència actoral i riquesa del parlato i el cant sillabato, tot i una veu amb certa fatiga vocal i una emissió fixe.

Igualment satisfactori va ser Jeroboam Tejera dins els marges de correcció i configuració estàndard de Don Basilio, prou flexible en la vocalitat i sense caure en rudiments estentoris tradicionals en aquest rol. Per últim, la criada Berta d’Eugènia Montenegro va oferir el relleu vocal i una interpretació convincent d’aquest personatge satèl·lit (esternuts i moviment escènic) resolent amb intenció la seva ària “Il vecchioto cerca moglie”, com ja ho va fer l’any 2011.

Albert Ferrer Flamarich
Catclassics.com