Cerca de crítiques

Enquesta

Josep Colom i Carmen Deleito a Euroconcert

El millor, Brahms

26/2/2005 |

 

El cinqué dels concerts de la XX Temporada Euroconcert va oferir-nos sota el títol ‘Dos pianos i piano a quatre mans’ el passat dimarts 22, un recorregut que ens mostra l’evolució que pateix el piano en els vuitanta anys que van des de la primera execució pel propi Mozart (acompanyat de Josepha Auerhammer) a finals de 1781 de la Sonata en Re major K 448 per a dos pianos, fins a l’execució de la Sonata en Fa menor op. 34 bis de Brahms el 1863. Els intèrprets van ser la parella Carmen Deleito i Josep Colom que es presentaven junts per primer cop a Euroconcert.

El concert va ser un pèl irregular. D’entrada Mozart va ser interpretat amb correcció però vaig trobar a faltar la manca d’alegria amb què ha de tocar-se una obra com la que ens ocupa, que amaga rera la galanteria formal la profunditat d’idees del millor Mozart.

La Fantasia en Fa menor D 940 de Schubert amb la que continuà el concert fou interpretada per primer cop el maig de 1828 per ell mateix i Franz Lachner i és una de les millor obres per a piano a quatre mans de la història de la música. Els compasos inicials que evoquen directament a Mozart (la cavatina de Barbarina a Le nozze di Figaro, també en Fa menor) i que emmarquen una melodia que es va repentint al llarg de l’obra són una pura delícia. Igual que a la Fantasia Wanderer Schubet transforma els quatre moviments tradicionals en una estructura contínua, veritable tour de force interpretatiu.

No va ser però fins després de la pausa que la parella d’intèrprets assolí el seu millor moment. Es nota que la seva afinitat amb Brahms és superior que amb altres autors i la interpretació de la seva Sonata va ser notable. Aquesta orquestral composició evidencia que els vuitanta anys passats des dels temps de Mozart no només han variat la forma de compondre sinó que també el piano com a instrument ha sofert una evolució important i que les seves capacitats passada la segona meitat del segle XIX són molt superiors. A més autors com Beethoven, amb la seva Hammerklavier, avançaren passos de gegant en la concepció de l’obra per a piano forçant-lo fins a les seves limitacions. L’afinitat dels intèrprets amb Brahms va poder comprovar-se novament amb els dos bisos també d’obres seves amb la que ens van regalar al finalitzar el concert.

Ignasi Albors
Catclàssics