Cerca de crítiques

Enquesta

Interferències de paper

22/8/2021 |

 

Programa: Christoph Prégardien i Julius Drake

Lloc i dia: Santa Maria de Vilabertran

https://www.nuvol.com/musica/classica/interferencies-de-paper-200530

La Schubertíada acull de nou el tenor Christoph Prégardien i el pianista Julius Drake amb Wagner, Duparc i Robert Schumann.

Després de la inauguració de l’edició d’enguany amb un concert extraordinari a la Catedral de Castelló d’Empúries protagonitzat per Matthias Goerne i un Winterreise interpretat per André Schuen ja a la canònica de Santa Maria de Vilabertran, la Schubertíada ha agafat aquests dies velocitat de creuer liederístic. Al seu escenari se succeeixen aquests dies recitals d’especialistes tan destacats com Katharina Konradi, Christoph Prégardien, Julia Kleiter, Konstantin Krimmel i Florian Boesch per delectació dels amants del gènere.

Si Goerne ha estat, indiscutiblement, la figura decisiva en la història, evolució i projecció de la Schubertíada i Schuen està esdevenint gradualment el nou fill pròdig del festival, Christoph Prégardien fa anys que és un dels cantants més estimats pels fidels de Vilabertran, on ha ofert actuacions memorables. El tenor alemany, que ha excel·lit durant la seva llarga carrera tant en el repertori barroc com en el liederístic, ha tornat ara a L’Empordà acompanyat per Julius Drake per interpretar un programa integrat pels Wesendonck-Lieder de Richard Wagner, cinc cançons d’Henri Duparc i el Liederkreis op. 39 de Robert Schumann, una de les seves especialitats.

La tria d’una obra com els Wesendonck-Lieder per iniciar el recital, escrita per a veu femenina i allunyada del repertori habitual de Prégardien, era un dels components més originals i atractius del programa. Des de la primera frase de Der Engel, la cançó que obre el cicle, la proposta interpretativa de Prégardien va quedar palesa. Una perspectiva introspectiva, intimista i reconcentrada, gairebé psicoanalítica, que partia necessàriament del text. Tot i que el cantant no posseeix, ni ha posseït mai, l’instrument carnós de moltes sopranos o mezzos que interpreten habitualment l’obra, en les dues primeres peces la proposta va semblar interessant. Però amb Im Treibhaus, a causa d’un problema de memòria durant aquesta laberíntica cançó, el clima construït fins aleshores es va trencar i el cantant es va aferrar al faristol que tenia al davant i que, fins aquell moment, havia gairebé ignorat. El mateix va succeir amb les cançons de Duparc que va cantar a continuació (“Chanson triste”, “Soupir”, “Le manoir de Rosemonde”, “Phydilé i l’invitation au voyage”), on les mirades a la partitura van ser constants. Així, el fil de comunicació entre intèrpret i espectador, imprescindible en un recital de lied, es va veure permanentment interromput per aquest mur de paper que no va permetre desenvolupar amb nitidesa l’arc líric d’aquestes cançons ni la seva subtil expressivitat.

Afortunadament, després del bloc dedicat a Duparc, el faristol va desaparèixer de l’escenari i, amb el Liederkreis op. 39 de Robert Schumann va ressorgir el Prégardien de les grans nits. Es tracta d’una obra que el tenor coneix pam a pam. Cadascuna de les dotze cançons del cicle va ser tractada amb l’expressivitat justa, cada frase amb el pes adient, cada paraula amb l’accent precís. El joc de mitges veus del cantant és amplíssim, suportat en una sòlida tècnica que li ha permès arribar als seixanta-cinc anys amb una salut vocal inusual. En aquest sentit, la seva interpretació de cançons com “Intermezzo”, “Mondnacht” o “Zwielicht” va ser d’aquelles que no s’obliden. Per altra banda, en altres com “Waldespracht” o “Früghlingsnacht” va destacar la seva saviesa en l’accentuació i un infal·lible sentit del ritme. En conjunt, Prégardien va regalar una extraordinària i madura versió del Liederkreis que, probablement, no hauria assolit la mateixa alçada artística sense la imprescindible col·laboració d’un Julius Drake en estat de gràcia. El pianista londinenc sempre és una garantia, però en aquesta ocasió va ser el còmplice necessari mostrant una absoluta compenetració amb el cantant. Drake va extreure una amplíssima gamma de colors i matisos del teclat en totes i cadascuna de les peces de Wagner, Duparc i Schumann, aportant el caràcter just i el volum adient. Ambdós intèrprets van regalar tres propines al final, totes elles cançons de Franz Schubert, tancant la vetllada amb un “Du bist die Ruh” extàtic i el públic dempeus. 

Antoni Colomer
Núvol