Cerca de crítiques

Enquesta

La bellesa dels compositors oblidats

3/8/2021 |

 

Programa: Christian Chivu i Eugene Hye-Knudsen

Lloc i dia: Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

https://www.nuvol.com/musica/classica/la-bellesa-dels-compositors-oblidats-197479

Christian Chivu i Eugene Hye-Knudsen desempolseguen amb gran brillantor la música de tres compositors caiguts injustament en l'oblit.

El darrer concert de la temporada actual del cicle Clàssica a la Reial Acadèmia va tenir com a protagonistes el violinista Christian Chivu i el violoncel·lista Eugene Hye-Knudsen, el passat 20 de juliol a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. A priori, el programa era llaminer pel fet d’estar integrat per compositors tan poc prodigats com Dotzauer, Glière i Halvorsen. A posteriori, la vetllada cambrística va ser un èxit rotund, atès que els dos intèrprets van brodar l’execució de tres obres absolutament precioses.

Christian Chivu va ser durant molts anys el concertino associat de l’OBC, i des de la temporada 2020-21 ho és de l’Aarhus Symphony Orchestra, a Dinamarca. Eugene Hye-Knudsen és el solista de violoncel d’aquesta mateixa orquestra. Els dos intèrprets van tocar amb una gran compenetració i un so ple i brillant. Chivu, a més, va fer de mestre de cerimònies, i de manera molt simpàtica i amena, va oferir unes petites explicacions de les peces que van interpretar.

Justus Friedrich Dotzauer (1783-1860) és un dels molts compositors oblidats, que només ha passat parcialment a la posteritat en el món del violoncel, gràcies a la sèrie de 113 estudis que va escriure per a aquest instrument, del qual ell mateix va ser solista, primer a l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig i més tard, a la Staatskapelle Dresden, sota la direcció, entre d’altres, de Weber i Wagner. Dins l’obra de Dotzauer, Chivu i Hye-Knudsen van interpretar una de les peces menys conegudes, el Duo en sol major, op. 4 núm. 2, una obra que ni tan sols disposa de cap enregistrament discogràfic, i no per manca de bellesa o de solidesa formal.

El segon compositor del programa va ser Reinhold Glière (1875-1956), nascut a Kíev, d’ascendència alemanya. Va néixer a l’Imperi Rus i va morir a la Unió Soviètica, de la qual va rebre nombrosos guardons durant l’etapa estalinista. Potser és per aquest motiu que la seva música no s’ha prodigat gaire —o gens— fora de les fronteres de Rússia i les exrepúbliques soviètiques. L’art és una creació humana amb personalitat pròpia, independent de qualsevol consideració política, i entenem que s’ha de propagar en funció de la seva qualitat, i no de la ideologia de l’artista.

Glière va ser un compositor molt prolífic que va escriure concerts, simfonies, música de cambra, òperes i ballets. Christian Chivu i Eugene Hye-Knudsen en van triar les 8 Peces, op. 39, de 1909, escrites per a violí i violoncel, d’aire molt diferent cadascuna, i en les quals es deixa veure la influència de Dvorák, que era eslau, igual que Glière. Chivu va demostrar novament que és un músic de gran sensibilitat i talent artístics, amb un so tan brillant que segons com feia mal d’escoltar. Les línies melòdiques del violí i el violoncel es van unir i trenar en un diàleg ple de tendresa i de dolçor en una interpretació veritablement corprenedora.

La darrera peça del programa oficial va ser la Passacaglia en sol menor sobre un tema de Händel, de Johan Halvorsen, compositor noruec que va viure entre 1864 i 1935. Halvorsen va continuar la tradició de la música nacional romàntica començada per Grieg, però amb una orquestració diferent. Els separaven vint-i-un anys d’edat.

Chivu i Hye-Knudsen, integrants tots dos d’una orquestra escandinava, es van notar com peix a l’aigua en aquesta peça, que van tocar tots dos de manera molt lliure, però sempre en una unitat invisible que feia que sentíssim un duo, i no dos solistes individuals. Acabat el programa oficial i atesa la seva brevetat, Chivu va anunciar que el completarien amb dues peces més: una de Piazzolla, de qui enguany celebrem el centenari del naixement, i per acabar, la Danza española de La vida breve de Falla.

Ens hem de treure el barret amb aquest concert, per la recuperació de compositors injustament oblidats i per una interpretació plena de força i de bellesa. El cicle Clàssica a la Reial Acadèmia va acomiadar la temporada amb un concert de traca i mocador, i ja ens estem fregant les mans per saber què vindrà a partir de la tardor. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol