Cerca de crítiques

Enquesta

Austeritat i espiritualitat per celebrar l'any Brudieu

21/7/2021 |

 

Programa: Ensemble Brudieu

Lloc i dia: Església del Pi

https://www.nuvol.com/musica/classica/austeritat-i-espiritualitat-per-celebrar-any-brudieu-194904

Joan Brudieu i la família Bach es donen la mà en un concert de música religiosa a la Basílica del Pi.

El Festival Bachcelona d’enguany ha contribuït a la celebració fallida de l’any Brudieu, la commemoració del cinc-cents aniversari del naixement del compositor català. El passat 5 de juliol a la Basílica del Pi, l’Ensemble Brudieu, dirigit per Josep Cabré, va oferir un programa dedicat a la polifonia religiosa del Renaixement hispànic i als motets de la família Bach. Els murs de l’església gòtica van ser un escenari d’excepció per a un concert del tot excepcional.

L’Ensemble Brudieu, sota la direcció de Josep Cabré, a la Basílica del Pi. Fotografia: Festival Bachcelona.
Joan Brudieu va néixer el 1520 en algun lloc de la diòcesi de Llemotges, però tota la seva vida i activitat professional estan documentades a La Seu d’Urgell des dels divuit anys. És un dels cinc compositors catalans que tenen el nom en un dels medallons del segon pis del Palau de la Música, cosa que evidencia la importància que ja se li atorgava fa més de cent anys. Potser més conegut pels madrigals i per haver musicat poemes d’Ausiàs March, també és autor de la missa de difunts que vam poder sentir a la Basílica del Pi.

L’excepcionalitat del concert venia donada per diversos factors: la raresa de les obres, la música de difunts com a fil conductor, i una església gòtica com a escenari més idoni per a aquest tipus de música. Josep Cabré, un dels intèrprets més veterans a casa nostra en aquest repertori, va confegir un Officium Urgellinum pro Defunctis en què al costat de les parts de la missa de Brudieu va afegir peces sacres de Morales i Francisco Rey, i alguns versos d’orgue de Cabezón.

La comunió entre música i arquitectura va proporcionar una experiència mística, de pau i recolliment espiritual, que es va convertir en un viatge en el temps
Cal destacar que a banda de l’Ensemble Brudieu, format per nou cantants, només hi havia suport instrumental d’orgue i baixó. Sovint s’ha tendit a farcir amb més instruments el repertori renaixentista, per satisfer les orelles d’un públic més avesat a la música de segles posteriors, però en aquest cas, Cabré va tornar a l’austeritat original de la música renaixentista, que va quedar molt ben recollida entre els murs pesants i solemnes del Pi. La comunió entre música i arquitectura va proporcionar una experiència mística, de pau i recolliment espiritual, que es va convertir en un viatge en el temps.

Si bé la música de difunts era el nexe d’unió entre les peces del programa, val a dir que mentre que la missa de Brudieu s’insereix en la litúrgia catòlica —acabada de sortir del Concili de Trento—, els motets de la família Bach pertanyen a la tradició luterana. Van ser quatre motets de tres antecessors del gran mestre: Johann Christoph (1642-1703), Johann Michael (1648-1694) i Johann (1604-1673). El salt endavant de cent anys va ser notori en la riquesa de la polifonia, així com també va haver-hi un canvi evident d’idioma, del llatí a l’alemany.

Si ens hi parem a pensar, escoltar música religiosa en una sala de concerts és una cosa una mica estranya

L’Ensemble Brudieu, sota la direcció de Josep Cabré, van fer una execució ratllant l’exactitud, amb una afinació molt precisa, amb les veus timbrades al punt just en funció del que requereix el repertori. L’austeritat va ser la tònica dominant, sense artificis, sense floritures, anant a l’essència d’una música que no necessita ser embellida per lluir. La seva bellesa no irradia de dins cap a fora, sinó que penetra a l’interior de cadascun dels oïdors amb una gran càrrega de profunditat espiritual. Però per aconseguir aquest efecte, és imprescindible poder-la escoltar en una església. Si ens hi parem a pensar, escoltar música religiosa en una sala de concerts és una cosa una mica estranya, i és que tant en Brudieu com en tota la família Bach —inclòs el gran mestre— la dimensió artística i la religiosa són indestriables. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol