Cerca de crítiques

Enquesta

Un Bach hipnòtic

15/7/2021 |

 

Programa: Inés Moreno Uncilla

Lloc i dia: Recinte modernista de Sant Pau

https://www.nuvol.com/musica/classica/un-bach-hipnotic-193576

Bachcelona proposa reproduir la idea original de les ‘Variacions Goldberg’ en un concert amb gandules en comptes de cadires.

El Festival Bachcelona enguany ha tingut una idea ben original: tornar a l’origen les Variacions Goldberg. El dia 2 de juliol, a la sala Domènech i Montaner del Recinte Modernista de Sant Pau, la clavecinista Inés Moreno Uncilla va ser l’encarregada de transmutar-se en Johann Gottlieb Goldberg i interpretar la magna obra de Bach per aconseguir fer venir la son al públic, que no estava assegut en cadires, sinó en una posició semiincorporada en gandules. Malgrat l’excentricitat de la proposta, les Variacions Goldberg és una obra que sempre ve de gust escoltar en directe.

Des de la primera biografia de Bach, publicada per Johann Nikolaus Forkel el 1802, és ben sabuda la història segons la qual el comte de Keiserlingk, ambaixador rus a Saxònia, va encarregar a Bach una sèrie de peces de caràcter suau perquè el clavecinista Goldberg les hi pogués interpretar durant les seves nits d’insomni. Aquesta anècdota s’ha posat en dubte modernament, ja que en el manuscrit no hi ha cap dedicatòria ni a Goldberg ni al comte. Sí que sabem, però, que Goldberg, que només tenia catorze anys, era un clavecinista superdotat que va ser alumne de Wilhelm Friedemann Bach i del mateix Johann Sebastian Bach. També en coneixem el resultat: el conjunt de variacions més important de la història de la música —juntament amb les Diabelli de Beethoven.

El clavecí, situat al mig de la sala, era un instrument preciós, sortit del taller de Fabrizio Acanfora de Barcelona, i datat de l’any 2014. Molts assistents al concert van fotografiar-lo abans de buscar una gandula on estirar-se. Inés Moreno va optar per una selecció —massa curta per fer venir la son— de les variacions, i va completar el programa amb obres de Wilhelm Friedemann Bach i Johann Bernhard Bach (cosí de Johann Sebastian).

La proposta de Bachcelona, val a dir que és original i divertida, però potser hauria estat més completa si la clavecinista hagués tocat l’obra sencera. De fet, el concert, en una doble sessió, va tenir una durada de només tres quarts d’hora, una estona massa curta per assaborir amb plenitud el so del clavecí i la música de la família Bach. S’ha de dir, però, que gaudir en una nit d’estiu d’un concert tan deliciós en un edifici tan esplèndid va fer sentir el públic com si fos gairebé el comte Keiserlingk mateix.

Inés Moreno, guardonada amb el Premi Bachcelona del Concurs de Música Antiga de Joventuts Musicals d’Espanya, és una intèrpret de so dolç i precís, que feia lliscar els dits pels dos teclats amb l’elegància d’una ballarina. Va executar el rol de Goldberg amb fidelitat, i molts dels assistents hauríem volgut que el concert hagués durat més estona. La calor estival, la bellesa del clavecí i les llums tènues convidaven a identificar-se més i més amb el comte.

Però el somni, o l’estat somnolent causat per les variacions eternes, es va trencar amb la darrera peça del programa, la Bergamasca de Samuel Scheidt, una cançó escrita per a orgue i d’aire marcial. Inés Moreno devia posar-la estratègicament al final amb la intenció de despertar aquells que haguessin caigut en braços de Morfeu. En qualsevol cas, les Variacions Goldberg són un viatge interior per tots els racons de l’ànima amb un efecte que podem qualificar certament d’hipnòtic, però no per fer venir la son, sinó d’èxtasi estètic. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol