Cerca de crítiques

Enquesta

L'orgue montserratí per a Händel i Haydn

13/7/2021 |

 

Programa: Escolania de Montserrat i l'Orquestra Simfònica del Vallès

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/lorgue-montserrati-per-a-handel-i-haydn-192800

L’Escolania de Montserrat i l’Orquestra Simfònica del Vallès, junts en un concert amb obres d’orgue des del Barroc fins al Classicisme.

El darrer concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música, el proppassat 28 de juny, va comptar amb la participació estel·lar de l’Escolania de Montserrat i va tenir l’orgue com a fil conductor. Va ser un concert que prèviament s’havia realitzat a Perpinyà i a Montserrat, en el marc del Festival Internacional Orgue de Montserrat. Amb obres de Händel, Haydn i Anselm Viola, va ser un concert molt montserratí, especialment pel que fa als intèrprets, ja que tots els solistes eren exescolans: el tenor Roger Padullés, el baríton Xavier Mendoza, així com també l’organista, Álvaro Carnicero.

Sota la direcció de Xavier Puig, l’orquestra va interpretar el Concert per a orgue op. 4 núm. 6 de Händel, escrit el 1736, originalment per a arpa. De fet, és més coneguda la versió per a arpa, que és una obra relativament popular més enllà del món melòman. Tot i que avui dia s’interpretin com a peces de concert, Händel va escriure els sis concerts per a orgue com a música de farciment per amenitzar els entreactes de les òperes que estrenava a Londres. Ell mateix n’era l’intèrpret, i val a dir que era un organista reputat arreu d’Europa, potser el millor, a excepció feta de Bach.

El jove organista Álvaro Carnicero va ser l’encarregat de fer el paper de Händel, amb la consola de l’orgue situada a l’extrem dret de l’escenari del Palau. La interpretació de l’orquestra va estar marcada per la delicadesa i la subtilitat, com si fos una música de cotó fluix, i és que aquests trets, que semblen allunyats de l’estil barroc, casen molt bé amb aquest concert en concret, ja que té un aire cortesà en què l’orgue i l’orquestra dialoguen de manera suau i serena.

La peça central del programa va ser el Magnificat a sis veus d’Anselm Viola, que va fer de pont entre el barroc de Händel i el classicisme de Haydn, i que va ser la peça evidentment més montserratina del concert. El pare Anselm Viola (1738-1798) va ser mestre d’escolania, després d’haver passat uns quants anys a Madrid, on va entrar en contacte amb José de Nebra i es va empeltar de l’estil italianitzant que imperava a la cort espanyola, de resultes de la influència de la reina, Isabel de Farnesio.

A partir d’aquesta peça és on van fer acte de presència l’Escolania de Montserrat, així com també la Capella de Música de Montserrat, un cor masculí adult format per exescolans. Dos dels escolans van cantar les dues parts solistes de l’obra. Cal reivindicar l’obra de Viola, que s’insereix en el classicisme més pur i que no té res a envejar a compositors més coneguts, com el mateix Haydn.

A propòsit de Haydn, hem de dir que és un compositor conegut sobretot per les seves simfonies i quartets de corda, però en la seva llarga estada laboral al palau del príncep Nicolau I d’Esterházy va conrear tots els gèneres musicals, des de l’òpera fins al concert, passant per la música sacra. Al llarg de dos períodes va escriure fins a catorze misses, que avui dia encara són una raresa d’escoltar en directe. És doncs, un encert més gran encara, que el Festival Internacional Orgue de Montserrat hagi programat la Gran Missa d’Orgue del compositor austríac.

En la seva primera etapa com a Kapellmeister al palau d’Eisenstadt, Haydn va escriure vuit misses per a cerimònies privades, una de les quals és la Missa in honorem Beatissimae Virginis Mariae, Hob.XXII:4, coneguda en terres de parla alemanya com a Gran Missa amb Orgue, per diferenciar-la de la Petita Missa amb Orgue. La part solista se la reservava el compositor per interpretar-la ell, igual com feia Händel amb els seus concerts. En aquest cas, Álvaro Carnicero va passar a ocupar el rol de Haydn amb una interpretació acurada i precisa, i de gran claredat expositiva.

Les parts solistes de soprano i contralt les van cantar dos escolans, i Roger Padullés i Xavier Mendoza van fer les de tenor i baix, respectivament. L’element diferencial d’aquest concert, aportat per l’Escolania, va ser l’execució amb veus blanques de les parts vocals femenines, cosa que crea un equilibri tímbric diferent, ja que no estan impostades, sinó que són naturals.

El poder és efímer, però l’art és etern
L’execució va ser molt dolça i mesurada, potser amb un excés de legato, sobretot tenint en compte que es tracta d’una obra plenament inserida en el període Sturm und Drang del compositor, però tot i així, el fet de poder gaudir en directe d’una missa de Haydn en una interpretació solemne sempre és una alegria immensa. Pel perfil biogràfic del compositor, estem segurs que hauria estat content de saber que la música que va compondre per a ús privat d’una família de l’alta noblesa, avui s’interpreta de manera oberta a tothom perquè puguem gaudir del seu art, amarat de bellesa i de serenitat. Anant més enllà, l’escriptor Peter Esterházy (1950-2016), descendent de la família, va dir en una ocasió que si avui el nom d’Esterházy és conegut fora del món dels historiadors especialistes, és gràcies a Haydn. El poder és efímer, però l’art és etern. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol