Cerca de crítiques

Enquesta

La ‘Lucia di Lammermoor' a Amèrica no convenç en el Liceu

17/7/2021 |

 

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20210716/lucia-di-lammermoor-liceu-critica-camarena-11918236

Nadine Sierra i Javier Camarena triomfen i salven els mobles en el muntatge de l’obra mestra de Donizetti ambientada en l’època dels Kennedy.

L’intent de la directora d’escena polonesa Barbara Wysocka d’aproximar l’òpera de Donizetti a una pel·lícula del Hollywood dels anys daurats va funcionar només a mitges. Si es tractés d’una escenificació amb el text adaptat de la novel·la original de Walter Scott en què es basa el drama, podria funcionar, però amb la dramatúrgia que neix de la partitura del geni del compositor belcantista no acaba de convèncer aquest intent de renovar una obra mestra com és ‘Lucia di Lammermoor. La música imposa uns moviments i una energia que, en aquesta proposta, moltes vegades semblen contradir-se. Wysocka s’arrisca desplaçant el focus des de l’amor frustrat dels protagonistes a la trama secundària de lluites polítiques i pel poder. Trasllada l’acció als Estats Units, a mitjans del segle passat, argumentant que en aquell temps encara un pare podia obligar una filla a casar-se amb li convingués, una cosa que, a la pràctica, continua succeint en multitud de societats contemporànies.

Amb el tenor amb l’estil de James Dean i la soprano vestida com Jackie Kennedy, l’atmosfera del lúgubre enclavament escenogràfic únic, amb projeccions i Cadillac inclosos –escenografia de Barbara Hanicka, vestuari de Julia Kornacka, vídeos de Michal Zadara i il·luminació de Rainer Casper–, esdevé un entorn poc àgil i que no enamora ni tan sols als que veuen l’obra per primera vegada, lliures de prejudicis. El públic, en tot cas, va mostrar la seva reprovació davant el muntatge més aviat limitant els aplaudiments; per molt recurs cinematogràfic que s’utilitzés, no es va identificar aquesta ‘Lucia’ amb l’obra de Donizetti.

Dos experts ‘belcantistes’

El Liceu clausurava en aquest clima la temporada 2020-2021, en què van salvar els mobles els dos astres llatins que encapçalaven el repartiment: la soprano nord-americana Nadine Sierra, experta en el paper de Lucia, i el tenor mexicà Javier Camarena, adorat pels liceistes. Tot i que era només la tercera vegada que s’enfrontava al paper d’Edgardo, ell també és un referent en l’estil, i així ho va demostrar. Camarena va cantar la reposició del muntatge a Munic i sap bé com moure’s per afavorir la credibilitat del seu personatge. El seu fraseig i el seu poder a la zona aguda el van convertir una vegada més en un triomfador.

Nadine Sierra va construir una Lucia immaculada, plena, conquerint pel seu virtuosisme, fraseig netament belcantista –tot lligat, fantàstic ús dels reguladors, línia, traient profit dramàtic de les agilitats–, ratificant un debut espectacular. Tots dos van estar molt ben avalats per un savi Giacomo Sagripanti, que va controlar totes les arestes de la partitura davant una Simfònica liceista que domina molt bé l’obra i controlant el Cor liceista, que va aportar traça tret de per algunes entrades nervioses.

Van completar el repartiment una Anna Gomà sobrada com Alisa i el Lord Enrico Asthon de l’aquí debutant Alfredo Daza –que va ratificar una gran actuació amb un cant noble, sonor i entregat, mentre que el desequilibri dels actuals repartiments liceistes arribava amb els inoïbles Emmanuel Faraldo i Moisés Marín i amb l’oblidable Raimondo de Mirco Palazzi, sense aguts i de cant molt irregular. 

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya