Cerca de crítiques

Enquesta

Jordi Savall toca el cel amb Bach

23/6/2021 |

 

Programa: Missa en si menor, de Bach

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20210622/jordi-savall-concert-auditori-critica-11847469

El músic català acomiada amb una ‘standing ovation’ el cicle Llums d’Antiga del Auditori.

Hi havia expectació davant la tornada als escenaris de Jordi Savall i dels seus hostes, més encara perquè en aquesta època de pandèmia ho feia amb una obra monumental com la ‘Missa en si menor’ de Bach que requereix un ampli nombre d’intèrprets. Amb 10 minuts de retard el mestre va aparèixer a la sala amb una ovació a la clausura del cicle Llums d’Antiga i es va posar al comandament de Le Concert des Nations, integrat per una vintena d’instrumentistes, juntament amb Capella Reial de Catalunya, que aportava dues desenes de cantants més. L’obra bachiana, una de les poques obres religioses que el mestre va escriure en llatí segons el ritu catòlic, no té la unitat de la ‘Passió segons Sant Mateu’, però igualment és una obra capital, un fris que exhala pura bellesa.

La saviesa de Savall va superar amb escreix el repte; la seva versió va aparèixer carregada de detalls que es van disfrutar sobretot en el seu discurs davant la massa coral, ple de subtileses en les transicions, en els atacs, en la graduació de les dinàmiques i en la conjunció amb l’orquestra. La Capella Reial –molt ben preparada per Lluís Vilamajó– va respondre amb seguretat i empastament, fins i tot quan el cor es dividia en vuit veus sense que el tempo importés. De la mateixa manera Le Concert des Nations va aportar un so envoltant, amb una corda brillant i, tret d’algun desajust puntual a l’‘Osanna in exelsis’ o en l’exigent ària amb ‘corn dona caccia’, la prestació va ser notable.

Del solvent planter de solistes van brillar amb llum pròpia sobretot el contratenor Raffaele Pe, de línia immaculada, coloratura perfecta i fidel a la partitura fins i tot en l’últim refilet, oferint un espectacular ‘Qui sedes’, així com també el tenor Martin Platz, de timbre generós, bonic i sonor. També va brillar en les seves intervencions la soprano Hana Blazíková, d’aguts lluminosos, ben secundada per Sophie Harmsen i per un Thomas Stimmel de veu interessant, tot i que d’escassa projecció. 

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya