Cerca de crítiques

Enquesta

La força de la música

22/6/2021 |

 

Programa: Simfònica de Cobla i Corda de Cata­lu­nya ( SCCC )

Lloc i dia: Auditori de Girona

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1989661-la-forca-de-la-musica.html

Aquest cap de set­mana, la Simfònica de Cobla i Corda de Cata­lu­nya ( SCCC ) ha ofert qua­tre con­certs entre diven­dres i diu­menge a l’Audi­tori de Girona, amb l’afo­ra­ment res­trin­git per les cir­cumstàncies. De fet, els músics han hagut de fer doble feina per com­pen­sar, en ter­mes d’audiència, els dos con­certs que feien habi­tu­al­ment cada tar­dor per pre­sen­tar cada nou pro­jecte de la SCCC, la sin­gu­lar for­mació impul­sada per la Fun­dació Metal­qui­mia. Sí, tar­dor, tot i que aquesta vegada la pandèmia ha obli­gat a retar­dar la cita anual amb la for­mació diri­gida per Fran­cesc Cassú fins als últims dies de la pri­ma­vera. Però no importa: la Simfònica de Cobla i Corda, que fusi­ona els ins­tru­ments de cobla de La Prin­ci­pal de la Bis­bal i la dimensió simfònica de la Jove Orques­tra de les Comar­ques Giro­ni­nes, es va adap­tar a tots els can­vis i final­ment va poder pre­sen­tar el seu últim doble disc, Emo­ci­ona’t amb la SCCC. 25 anys de Música Glo­bal , que cele­bra el pri­mer quart de segle de la dis­cogràfica giro­nina, una de les més impor­tants de la música cata­lana, com ho demos­tra el seu catàleg, que és també la base del reper­tori del nou pro­jecte de la SCCC.

Amb les veus solis­tes d’Elena Gadel, Manu Guix, Paula Giberga i Miki Núñez i el suport vocal de la Polifònica de Puig-reig –més la incor­po­ració en la part ins­tru­men­tal d’una mini­banda de rock, amb gui­tarra, baix i bate­ria, perquè així ho recla­mava el mate­rial mani­pu­lat–, la Simfònica de Cobla i Corda va insu­flar una ener­gia reno­vada a un gra­pat de cançons que, en molts casos, ja tenen esta­tus de clàssics abso­luts, com ara Si vens de Ja T’ho Diré –el grup que va estre­nar el catàleg de Glo­bal fa 25 anys–, Camins de Sopa de Cabra, Els teus ulls glaucs de Glaucs i Cor­ren de Gos­sos. També s’ha de dir que la tria estava ben feta i que, com és lògic, després d’escol­tar him­nes tan vita­lis­tes com ara Ens en sor­ti­rem d’Obe­ses, Ara de Doc­tor Prats, Tor­na­rem de Lax’n’Busto, Rock&Roll dels Catar­res, Escriu­rem de Miki Núñez, Vol­cans de Buhos i Junts som inven­ci­bles de Bipo­lar, rein­ter­pre­tats per tot un exèrcit pacífic d’ins­tru­men­tis­tes i can­tants, el públic sor­tia de la sala con­vençut que tot és pos­si­ble, ja sigui aca­bar amb la pandèmia o amb totes les injustícies. És la força de la música.

No hi van fal­tar feli­ci­ta­ci­ons en vídeo per a l’equip de Música Glo­bal –inclo­ses les del pre­si­dent Puig­de­mont i el con­se­ller Lluís Puig– i la tra­di­ci­o­nal inter­pre­tació d’Els sega­dors que clou tots els con­certs de la Simfònica de Cobla i Corda: un pro­jecte amb un gran poten­cial, com ho demos­tren els qua­tre pre­mis Ender­rock per votació popu­lar que ja acu­mula. 

XAVIER CASTILLÓN
El Punt/Avui