Cerca de crítiques

Enquesta

L'últim concert de l'OBC: fi de temporada (i de festa?)

13/6/2021 |

 

Programa: OBC-Vasili Petrenko

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

https://www.ara.cat/cultura/l-ultim-concert-l-obc-temporada-festa_1_4017649.html

Petrenko ahir va mantenir el pols, però el rendiment global de l'orquestra ha estat desigual aquest any.

L’OBC tanca la seva temporada, ben estranya per raons sobradament conegudes, i en la qual tothom ha posat de la seva part. Dit això, un final de cicle ha de servir per reflexionar i fer balanç global, sense necessitat de posar nota o de fer allò tan matusser de “progressa adequadament” o “necessita millorar”. Plantegem-ho diferent: ¿podem dir que la fi de temporada ha estat un final de festa?

A jutjar per la qualitat interpretativa de la solista, del director i del rendiment orquestral del darrer concert, la cosa apunta a maneres festives; però no pas el conjunt de la temporada. Anem a pams: la darrera vetllada oficial de l’OBC presentava un programa d’alt interès musical, la versió que Webern va fer del Ricercar de l’Ofrena musical de J.S. Bach, el Lied der Waldtaube dels Gurrelieder de Schönberg i la cinquena simfonia de Mendelssohn, una exaltació de la reforma luterana.

Els compassos de Webern van tenir la plasticitat i la transparència justes gràcies al bon treball de Vasili Petrenko, atent a les complexitats rítmiques dels passatges fugats (el mateix que va passar en el quart moviment de la simfonia mendelssohniana) i amb un bon rendiment dels músics de l’orquestra. I vam tenir una gran alegria sentint de nou a Barcelona la carnosa i vellutada veu de Nancy Fabiola Herrera en la peça de Schönberg, de pronunciació millorable en algun passatge però molt ben resolta a nivell expressiu i amb generosos dolls de musicalitat.

La simfonia de Mendelssohn va tenir molt bons moments, com ara l’exposició temàtica del primer moviment o el lirisme de l’inici del segon, a banda dels passatges contrapuntístics, ja citats, del quart. Petrenko va mantenir ferm el pols de la seva direcció, a la qual els nostres músics van saber donar bona resposta, en un treball global conjuntat i inapel·lable.

Però tots sabem que el rendiment global de l’OBC aquesta temporada ha estat desigual. Cal fer els deures i plantejar-se de debò quins han de ser els reptes de futur, quin ha de ser el discurs i quins han de ser els objectius. Cal una identitat sonora pròpia i això es pot resoldre amb la constància d’un bon i fidel director i amb la conscienciació dels músics que formen part d’una institució que ha de marcar en bona mesura el baròmetre de la salut musical del país. Els deures, per tant, s’han fet a mitges. I no, no estem per massa festes… 

JAUME RADIGALES
Ara