Cerca de crítiques

Enquesta

Recital d'Eva Marton

Feliç retrobament

8/2/2005 |

 

Obres de Mahler, Wagner, Puccini, Chopin, Giordano, Catalani i Mascagni. Eva Marton, soprano. László Kovács, piano. Girona, Teatre Sant Domènec, 5 de febrer.

Figura indiscutible del Gran Teatre del Liceu en manta aparicions als anys 80 i 90, Eva Marton s'ha prodigat per casa nostra als darrers temps més en recital que no pas a l'escenari. Tres mesos abans del seu retorn al coliseu de la Rambla amb la Sagristana de Jenufa, la soprano hongaresa ha fet parada a Girona per demostrar que el seu instint dramàtic segueix tan esmolat com sempre. Cert, les característiques de la seva poderosa veu no fan d'ella una liederista natural, tot i que els Wesendonck Lieder de Wagner escauen més a les seves característiques que els Rückert Lieder de Mahler. El tan sec com pulcre acompanyament de László Kovács tampoc proporcionava tots els estímuls necessaris.

Com era d'esperar, la tria operística de la segona part va animar la vetllada. Al costat d'un registre greu més mat, Marton manté l'impacte penetrant del terç superior de la veu, així com el temperament comunicatiu d'un cant que és cent per cent veritat, sense artificis. Entre els moments àlgids, algunes especialitats de la casa, com un imprecant Vissi d'arte, un Voi lo sapete o mamma amb l'emoció a flor de pell i, com a bis, un Suicidio! on la soprano va treure tots els frens. Va ser un feliç retrobament.

Xavier Cester
Avui