Recital d'Ofèlia Sala al Liceu
Acaronar l'oïda
7/2/2005 |
Obres de Klengel, Ravel, Falla, Granados, Villa-Lobos, Debussy, Chausson i Piazzolla. Ofèlia Sala, soprano. Els 12 violoncels de la Filharmònica de Berlín. Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 30 de gener.
Recital Ofèlia Sala. Aquest era en principi el títol de la proposta. Però, sense desmerèixer en res la magnífica soprano valenciana, el darrer recital al Liceu també s'hauria pogut titular Exhibició dels 12 violoncels de la Filharmònica de Berlín. La sessió no va ser un mer concert vocal amb acompanyament, sinó una encisadora festa musical amb una cantant d'acreditada sensibilitat i un conjunt d'un virtuosisme fora mida. Cert que entre una tria de peces que convidava més al relax que a la palpitació i el so sedós dels instrumentistes berlinesos, la placidesa va ser potser un punt excessiva a la primera part, tot i que no és cap pecat deixar-se acaronar l'oïda quan hi va haver moments tan remarcables com el desplegament de l'acord inicial de l'Hymnus de Klengel, amb una afinació plusquamperfecta dels 12 instrumentistes, la planyívola La maja y el ruiseñor de Granados ben defensada per Sala o la vibrant fuga que tanca la primera de les Bachianas brasileiras de Villa-Lobos.
La qualitat dels intèrprets i l'habilitat dels arranjaments va foragitar el risc de monotonia, i el concert es va anar escalfant a partir de la Chanson perpétuelle de Chausson, que Sala va viure amb intensitat. No hi va haver marxa enrere amb Piazzolla, en especial la preciosa Adiós Nonino i una altra electritzant demostració de virtuosisme, Fuga y misterio. Soprano i cel·listes van coronar el programa amb la popular cinquena Bachiana brasileira, contrastant bé la suavitat extrema de la Cantinela i l'agitació rítmica de la Bandeira. Més aires brasilers, ara de bossa nova, van encetar el torn de propines on una emocionada Ofèlia Sala va homenatjar Victòria dels Àngels. Maig de Toldrà i El cant dels ocells arrodonien aquest esplèndid massatge musical.
Xavier Cester
Avui